Sabadell prioritza les rondes en el PTMB i com Terrassa vol el túnel d'Horta ferroviari
Els municipis vallesans demanen més infraestructures i garanties mediambientals en les al·legacions al pla
Com que la ronda del Vallès –l'antic quart cinturó– en el fons depèn de l'Estat, les cocapitals s'han centrat a reivindicar altres infraestructures viàries i ferroviàries en el futur planejament de la metròpoli barcelonina (PTMB). Sabadell posa més èmfasi en la necessitat d'accelerar la construcció de les rondes nord i est per evitar que la ciutat es col·lapsi amb el trànsit de pas cap a Castellar, Matadepera, Polinyà i Sentmenat. En la llista també inclouen la interpolar sud –virtual ronda sud subterrània al pas per Barberà–, el desdoblament de la B-124 fins a Castellar i la millora del corredor de la C-155. Aquesta darrera carretera, plena de revolts, seria una alternativa per al traçat de la ronda del Vallès, ja que el consistori sabadellenc demana preservar espais afectats per la reserva de la B-40, com ara «el bosc de Can Deu, el torrent de Colobrers i l'entorn de Togores».
Més línies de tren
Entre les al·legacions referents a la millora de la xarxa ferroviària, Sabadell reivindica que el metro dels FGC arribi a Castellar del Vallès, que hi hagi una nova línia que uneixi Terrassa i Granollers passant per Sabadell i el túnel d'Horta ferroviari. Per l'Ajuntament de Terrassa, en canvi, la connexió amb Barcelona és més prioritària. També valora com a connexió estratègica una línia Terrassa-UAB-Parc Tecnològic de Cerdanyola-Sagrera-22@, sota el túnel d'Horta i com a part d'un sol projecte a desenvolupar fins a Terrassa. Ara bé, l'al·legació no exclou que el traçat també beneficiï la zona oest de Sabadell.
A banda, Terrassa reivindica la millora de les prestacions de la línia S1 dels FGC i l'estudi d'alternatives –«si fos necessari realitzant un nou túnel ferroviari»– sota el Tibidabo perquè el trajecte no superi els 35 minuts.
Els partits de Palau-solità i la plataforma Salvem el Poble, a l'uníson
Després de les tibantors entre el govern municipal (CiU-ERC-PP) i l'oposició del PSC i ICV, el ple de Palau-solità ha acabat aprovant per unanimitat un document consensuat amb la plataforma Salvem el Poble, que s'oposava a la previsió d'un nucli residencial de 30.000 habitants a l'extrem del terme municipal més proper a Sentmenat i Caldes de Montbui. L'alcaldessa, la convergent Mercè Pla, ha explicat que en les al·legacions es demana que «els espais protegits per l'actual pla general o el futur POUM siguin respectats amb la màxima protecció ambiental que preveu el PTMB», ja que s'oposen «que qualsevol pla director determini el creixement urbanístic del poble des d'un despatx de Barcelona». A més de la defensa de l'«autonomia local» en decisions urbanístiques, Palau-solità és un altre dels municipis que reivindiquen, com Polinyà, la connexió ferroviària amb Granollers. Aquests pobles no es beneficiarien de l'orbital ferroviària, prevista a través de Sabadell, Barberà i Santa Perpètua.
Protegir el parc agrícola del Vallès
La figura que més neguit ha creat entre les regidories d'Urbanisme i Medi Ambient dels municipis ha estat l'aparició dels denominats plans directors urbanístics, i Terrassa, per exemple, ha sol·licitat que siguin considerats projectes d'abast supramunicipal en què els ajuntaments afectats tinguin marge per decidir-ne els continguts. Tant el consistori terrassenc com el sabadellenc coincideixen que cal garantir la protecció del parc agrícola del Vallès. Sabadell va més enllà i planteja un projecte supramunicipal que desenvolupi el conjunt d'espais agroforestals del Vallès, i demana que no hi hagi cap rebaixa en la protecció de l'actual parc agrícola ni del parc fluvial del Ripoll. Sant Quirze, per exemple, també ha proposat un projecte de restauració paisatgística i de reforestació de la serra de Galliners, al mig de la plana.