T'ho juro per Snoopy!
Pot ser una mascota –la de Charlie Brown– propietària d'una mascota –Woodstock–? Pot tenir una mascota deliris de personalitat –creure's un tennista professional o aviador de la Primera Guerra Mundial–? Si és Snoopy, de ben segur que sí. Snoopy, un gosset beagle, no té res a veure amb la resta de gossos de ficció. És intel·ligent com Milú, però no obeeix el seu amo; pot ser tan valent com Rin-Tin-Tin, però mai s'ajustarà a la disciplina militar; és tan juganer com Idèfix, però no té la seva candidesa. Snoopy és independent. Se l'anomena mascota, però actua tan lliurement com els animals de la selva. La diferència es troba en el fet que és un gran amant de la vida còmoda.
Aquesta gran icona, nascuda l'any 1950 de la imaginació de Charles M. Shulz dins de la colla dels Peanuts, es resisteix a ser cosa del passat. No hi ha objecte que es pugui trobar en un magatzem que no hagi estat comercialitzat amb la seva imatge, i fins i tot la gent benestant jura posant el seu nom com a testimoni.
A més d'una nova pel·lícula, aquests dies tenim una novetat en forma de llibre objecte, Los tesoros de Snoopy (Planeta), de Nat Gertler.
El llibre, a més d'un recorregut per l'evolució del personatge, tant conceptualment com gràficament, ofereix diverses sorpreses, com una reproducció facsímil de curiositats, un punt de llibre i l'avió del Baró Roig, que pilotava Snoopy, en forma de retallable de cartró; era un objecte promocional de la casa Coca-Cola.
El llibre objecte se centra sobretot en l'impacte mediàtic del personatge més enllà de la seva presència en les historietes. Artistes que van utilitzar la seva imatge, els homenatges, el món tridimensional o els establiments comercials, com restaurants, en què el personatge ha estat present.
