“Quan vam tenir a Jimmy Carter la seguretat era tan extrema que els guardaespatlles ens van col·locar a tot el personal pins de diferents colors en funció de com d'aprop ens hi podíem acostar; no es havia passat mai amb cap mandatari”, explica Ramon Bofarull al costat d'una foto en què es veu l'expresident nord-americà amb la seva germana Aurora. La imatge és una més de les centenars de fotos que poblen les parets de Los Caracoles, on han dinat artistes i personalitats de tota mena: de Picasso a Mark Knopfler passant per Catherine Deneuve, Eric Clapton, Johann Cruyff o Giorgio Armani.

Des que el 1835 Agustí Bofarull iniciés el negoci amb una senzilla taverna per vendre vi a granell, oli de cremar i sabons, han passat 180 anys de vida, anècdotes i menjar tradicional amb estovalles blanques i cuina de carbó, que encara conserven. Una data rodona que la generació actual, formada per Ramon i Aurora juntament amb les seves cosines Yolanda i Cristina, volen celebrar per recordar-nos a tots que Barcelona encara conserva indrets tan sorprenents i deliciosos com aquest, un autèntic laberint barroc i colorista apte per a 250 comensals que enllaça tres edificis del carrer Escudellers.Són el segon restaurant més antic de Barcelona després de Can Culleretes (1786) “Per a mi és més que un negoci, és una qüestió sentimental”, diu Cristina recordant l'avi Ramon, que, fins i tot ja gran, passava per tots els plats deixant anar un pessic del “secret” que duia embolcallat en un tovalló a la butxaca, i que tan bon gustet deixava: “Finalment vam saber que era una picada amb torró de Xixona!”.

La família Bofarull és la nissaga més antiga de la ciutat que es dedica a l'hostaleria. Va ser amb Felicià, el cosí germà del fundador, quan l'establiment va començar a ser conegut com Los Caracoles, “perquè servia menjar per acompanyar el vi i tenien molt èxit les tapes de cargols“, comenta Ramon. Serà en els anys de la primera guerra mundial, amb periodistes de la Solidaritat Obrera, escriptors com Àngel Guimerà, mariners i senyors com a clients, quan passa a ser un restaurant i els fills de Felicià, Antoni i Ramon hi instal·laran una rostisseria 30 anys abans que es possessin de moda els pollastres a l'ast. Els seus, fets amb llenya, són populars fins avui. Fa uns anys la mateixa Antonia dell'Atte va venir a comprar-ne camuflada. La van descobrir i la van convidar a veure el local. Perquè els quatre cosins actuals són hereus de la vocació amfitriona dels seus avantpassats. Mentre el seu avi Ramon, a qui deien el marquesito Caracoles, era a peu de fogons, el seu germà Antonio gaudia dels ambients artístics del moment, i de pas, arrossegava cap al restaurant des de cantants del Liceu a celebritats com Gary Cooper, Antonio Machín o Alain Delon. Era amic de Capri, client fins al final dels seus dies, de Mary Santpere ... Hi ha una foto firmada de Dalí, Gala i Christian Dior ben curiosa. Que estarien fent? “Els pintors sempre han sigut habituals. Dibuixaven en les estovalles però l'àvia les rentava totes queixant-se pel desgavell. Si les haguéssim guardat ara tindríem Casas, Opissos...!”, diu rient Cristina.

A la paret hi ha un dibuix taurí de Luís Miguel Dominguín, l'amant d'una Ava Gardner que també va passar per Los Caracoles. No és cap secret que a l'actriu li agradava beure i passar-ho bé, però Ramon assegura que mai els van explicar cap detall escabrós. La discreció és senya d'una casa per on ha passat també Felip de Borbó amb Eva Sannum (“Aquell dia no vam fer foto esclar”) i un Lenny Kravitz a qui van tornar el mòbil que es va descuidar sense tafanejar-hi res.

La família viu una col·lectivització anarquista en els anys 30 i el restaurant sobreviu obert durant la guerra civil. Els hereus del negoci seran els fills de Ramon, Felicià (pare de Ramon i Aurora) i Agustí, que es va casar amb Evelyn Morales, una jove filipina que va arribar a Barcelona a estudiar i amb la idea de veure els dos emblemes de la ciutat, la Sagrada Família i Los Caracoles. Va ser un cop de fletxa de Cupido.“Estaven enamoradíssims però el meu pare estimava tant el negoci que això sempre li va treure molt temps per estar amb el seu altre gran amor, nosaltres”, recorda Cristina, una de les quatre filles d'ulls exòtics que va tenir la parella i a qui un dia Julio Iglesias li va dir: “tu ets filipina oi?”. Tenia bon ull l'ex marit d'Isabel Preysler.

Felicià i a Agustí viuran uns anys difícils, en què el carrer Escudellers era un niu de marginalitat i delinqüència: “Anaven tot el dia a l'Ajuntament a buscar solucions, però les coses no es van arreglar fins l'arribada dels Jocs”, diu Ramon, a qui li ha tocat viure els últims anys una crisi diferent, l'econòmica. Hi ha retenció del consum, però Los Caracoles, que conserva personal de cuina amb dècades de servei a la casa i no tanca cap dia de la setmana, vol arribar als 200 anys amb bona salut. La idea és atraure més barcelonins i avançar amb els temps. Per això estan modernitzant la carta, “que és massa llarga”, sense perdre l'aroma tradicional que avui en dia és signe d'autenticitat. Ja ho deia Luis- Anton Baulenes l'estiu del 2006 al diari Avui en la mort d'Agustí: “A vegades ser conservador és ser revolucionari”.

Els famosos els hi continuen sent fidels. Ho proven les fotos d'Àngel Llatzer, Elsa Pataky i Millán Salcedo, que demana sisplau que facin empanadillas de cargols. No gaire lluny veiem Iñaki Urdangarin quan encara podia firmar com a duc de Palma, a Porcioles, a Jan Laporta i a Pasqual Maragall. Un museu viu d'història que sobreviurà als temps d'Instagram.