La Funcional adapta un text de Dario Fo molt actual
La companyia empordanesa porta al Teatre Jardí de Figueres la comèdia política amb tocs de vodevil ‘Aquí no paga ni Déu!'
Es faran representacions des d'avui fins al 14 de febrer
Aquí no paga ni Déu! és una divertida comèdia política, un remolí de situacions hilarants i absurdes que va ser escrit per Dario Fo l'any 1973, en plena crisi del petroli. Quaranta anys després l'obra es revela molt actual, “tant, que sembla escrita abans-d'ahir”, assegura Salvador Torres, director de la Funcional Teatre, que ha decidit portar a escena una nova adaptació d'aquest clàssic.
Aquí no paga ni Déu! és una obra que parla d'uns ciutadans indignats, concretament de dues dones que han decidit practicar la desobediència civil, rebel·lar-se contra el sistema. I ho comencen fent amb el robatori de menjar en uns supermercats que pugen incontroladament els preus en plena crisi econòmica. A partir d'aquí, tots els personatges es van inserint en una trama delirant i divertida, on els equívocs se succeeixen ininterrompudament.
Avança Salvador Torres que han volgut mantenir el to italià de la peça original, per això també la història s'emmarca al Nàpols dels setanta. Defineix l'espectacle com una comèdia política en format de vodevil, farcida de molta crítica social. L'obra està interpretada per vuit actors, amb algun que es desdobla i arriba a interpretar fins a quatre papers diferents.
L'obra s'estrena avui i la companyia figuerenca té previst oferir un munt de funcions fins al 14 de febrer. Les representacions dels divendres i els dissabtes són a les 21 h (dissabtes 6 i 13 de febrer, també a les 18 h) i les dels diumenges, a les 18 h. Com a activitat paral·lela cal destacar l'exposició en record d'Helena Cusí que es farà a la biblioteca Fages de Climent i la xerrada amb l'equip artístic en el marc del Club de Lectura.
LA DATA
El que va passar als setanta es repeteix ara
Quaranta anys després, aquesta obra es revela d'allò més actual, fins i tot visionària o premonitòria. La societat està vivint una situació semblant a la de la crisi dels anys setanta, amb esdeveniments polítics, socials i econòmics que tenen molts paral·lelismes amb aquella situació: fallida econòmica, crisi institucional, desocupació i acomiadaments massius, pujada indiscriminada dels preus de serveis bàsics, baixada o congelació de sous, retallades sanitàries i educatives, repressió policial, desnonaments...