La periodista Núria Munarriz Sans va morir dissabte a Castelló de la Plana als 88 anys. Nascuda a Pamplona el 24 de febrer de 1928, va viure la infantesa a Bilbao i Santa Cruz de Tenerife i la joventut a València. Va estudiar anglès i francès a París i a Londres, i japonès a Tòquio. Al Japó hi va viure cinc anys, durant els quals va fer diverses feines com a professora d'anglès, ètica i cuina espanyola. Va tornar a València per qüestions de salut i va cursar la carrera de periodisme. L'any 1969 es va incorporar com a directora a la revista per a dones Diana, editada pel Banc de Bilbao, i es va establir a la capital basca. Durant aquesta etapa va visitar sovint Catalunya, va conèixer Joan Juncà, un empleat del banc de Figueres, amb qui es va casar el 1974, i es va establir a la capital altempordanesa.

Ràpidament es va adaptar a Figueres, on va treure's el títol oficial de català i a mitjan anys setanta va començar a treballar al setmanari Empordà quan començava a publicar-se en català. Munarriz va ser directora a l'ombra d'Ampurdán durant uns anys i el 1978 va ser-ho oficialment, fins al 1986. A més, va ser corresponsal de La Vanguardia a l'Alt Empordà, on va treballar durant 25 anys. Entre el 1981 i el 1989 també va treballar per a l'agència EFE, va participar en un programa d'entrevistes a la Cadena Cope de Figueres i va col·laborar a Los Sitios i la televisió local figuerenca. El 1997, el Col·legi de Periodistes la va distingir amb la Mosca Empordanesa. Des del 2012 vivia a Castelló de la Plana.