Per un dels estranys errors de distribució, arriben juntes les dues darreres produccions de l'Studio Ghibli, El cuento de la princesa Kaguya i El recuerdo de Marnie. Totes dues pel·lícules han estat anunciades com les darreres de l'estudi que dirigeix Hayao Miyazaki i representen la fi d'un determinat sistema d'animació. Malgrat ser dues propostes que exploren estètiques diferents, totes dues es mouen entre allò real i allò sobrenatural fins a convertir-se en dos brillants contes poètics.

El cuento de la princesa Kaguya està dirigida per Isao Takahata, autor de la colpidora La tumba de las luciérnagas. A diferència d'altres creadors, Takahata no és dibuixant i en cada obra busca creadors que explorin estils diferents. En aquesta ocasió dóna forma a un conte mític de la tradició japonesa sobre una nena que és trobada al camp per dos camperols. En créixer, la seva enlluernadora bellesa la convertirà en desitjada per diversos pretendents, però el destí de la princesa està en un altre món. Takahata busca una estètica simple, amb dibuixos de colors apagats, amb perfils fets amb llapis i amb una composició de gran bellesa estètica.

L'estil del dibuix d'El recuerdo de Marnie, de Hiromasa Yonebayashi –responsable d'Aretty y el mundo de los diminutos– és més planer. El seu punt de partida és una novel·la anglesa per a adolescents sobre la història d'una nena que estableix amistat amb una enigmàtica veïna. Juntes juguen durant l'estiu fins que un dia l'amiga desapareix misteriosament, fet que li fa pensar en la possibilitat que sigui el fantasma o la reencarnació d'una altra amiga del passat. Yonebashi també aposta per la sensibilitat i per la poètica fantàstica artesanal que ha esdevingut marca de l'Studio Ghibli.