El CEIP Eladi Homs compleix 25 anys com a model de referència de l'escola inclusiva
Aquest centre de Valls és l'únic de les seves característiques a les comarques tarragonines
Fa vint-i-cinc anys en aquests equipaments educatius es va crear una línia paral·lela d'educació ordinària –EGB–, i dues unitats d'educació especial. «Així va ser com va començar l'experiència d'encabir tant els nens de matrícula ordinària com aquells que a través del Servei Psicopedagògic de l'Alt Camp eren derivats cap a la nostra escola», recorda Pere Gatell, director del centre.
En aquella etapa el CEIP Eladi Homs de la capital de l'Alt Camp va obrir les portes amb P4, P5, primer i segon d'EGB i dues unitats d'educació especial. El col·legi va néixer a l'empara de les sigles CERE, Centre Experimental de Règim Especial en el Camp de l'Educació Integradora. «Aquesta nova fórmula d'escolaritzar la mainada va començar a Valls, però també el col·legi Margalló, a Vilanova i la Geltrú, que eren els dos únics a tot Catalunya; tres anys després s'hi incorporava Can Palmer, amb seu a Viladecans», explica Pere Gatell.
A partir del 2001 el Departament d'Educació va elaborar un decret que fixava que tots els centres de Catalunya havien d'acollir alumnes amb necessitats educatives especials: «L'experiència va deixar de ser-ho però vam continuar amb la matrícula que tenim i, per tant, tots els alumnes de necessitats educatives especials que es volen matricular al centre els agafem i també rebem alguns alumnes per indicació de l'Equip d'Atenció Psicopedagògica de l'Alt Camp», afirma el director del CEIP Eladi Homs.
Lluny de crear dificultats en l'aprenentatge pedagògic, els professionals del centre consideren que la coexistència a les aules d'alumnes amb necessitats diferents ajuda els escolars a millorar la seva integritat com a persones.
Incrementar la inclusió
D'altra banda fa uns mesos el Departament d'Educació ja va donar a conèixer un pla per avançar cap a l'anomenada escola inclusiva. En la nova proposta es pretén que el 70% dels alumnes amb algun tipus de discapacitat puguin ser escolaritzats en centres ordinaris l'any 2015, una xifra més gran respecte del 56,2% actual. El govern català destinarà 20,8 milions d'euros per poder assolir aquest objectiu. El pla, que s'anomena Aprendre junts per viure junts, preveu per primera vegada un programa de formació específic per als docents i la contractació de 730 professionals especialitzats que puguin facilitar els suports necessaris perquè els escolars amb discapacitats tant físiques com psíquiques puguin desenvolupar al màxim les seves potencialitats en l'escola ordinària.
Aquest parteix del convenciment, ja constatat en altres països europeus amb sistemes educatius més avançats, que la convivència d'escolars amb i sense discapacitats és beneficiosa no únicament per als que tenen més problemes sinó també per al conjunt de l'alumnat. Un dels punts clau de la política d'Educació en aquest àmbit és l'aposta per les unitats de suport a l'educació especial, les anomenades USEE, que es van posar en marxa el curs 2004-2005 en centres ordinaris i que naixien amb l'objectiu de facilitar els recursos materials i humans per fer realitat l'escola per a tots. En aplicació d'aquest pla, les USEE passaran entre el 2008 i el 2015 de les 284 actuals a les 518 unitats en les etapes obligatòries, i de les 109 a les 194 en els estudis postobligatoris. D'altra banda, es crearan guies específiques per a les famílies de nens i nenes amb discapacitat i per als docents i altres professionals. Actualment, els centres educatius, tant els d'educació especial com els ordinaris, escolaritzen 15.668 alumnes amb discapacitat.