Del bestiar al silenci
conversió
L'antic escorxador municipal de Manresa va funcionar fins al 1992; des del 2005 és la biblioteca del campus universitari de la ciutat
L'arquitecte de l'obra va ser Ignasi Oms i Ponsa, màxim representant del modernisme manresà
L'associació de veïns del Poble Nou reclama l'adequació d'una nau del complex com a sala polivalent
-
L'entrada a la biblioteca és considerada per a molts, tot i que erròniament, la façana principal de l'Escorxador, situada al darrere JORDI PREÑANOSA. -
Imatge de 1951 de la matança de porcs que es duia a terme a l'Escorxador de Manresa, ara convertit en biblioteca universitària ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL POBLE NOU.
Universitaris de tota la comarca preparen els seus exàmens entre les parets que van veure morir, anys enrere, milers de porcs, ovelles i cabres. Des de fa més d'una dècada, el que era l'antic escorxador municipal de Manresa alberga la biblioteca del campus universitari de la ciutat, al barri del Poble Nou.
L'edifici de la biblioteca és la nau central –on se sacrificava el bestiar– del complex que formava l'escorxador, construït a partir del 1906 per substituir l'antic servei municipal, ubicat al centre de la ciutat. El consistori en planejava el trasllat i l'ampliació des de la dècada del 1880 per tal de millorar les condicions higièniques i la salubritat de la ciutat, limitar el risc d'infecció en el consum de carn i permetre l'augment de la producció.
El nou escorxador es va inaugurar el 1908, dos anys després d'iniciar-se les obres, i va estar en funcionament fins al 1992. L'arquitecte a qui l'Ajuntament va encarregar el projecte va ser Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, 1863-Barcelona, 1914), considerat el representant més destacat del modernisme manresà. Algunes de les seves obres són la torre Lluvià, la casa Torra, la Farinera i la Buresa.
El conjunt de l'escorxador es troba a la part nord de la ciutat i té l'entrada principal a la plaça Bages, on dos caps de toro esculpits directament sobre la paret de pedra presideixen l'arcada d'accés al pati principal, que forma part del camí de Juncadella, segons explica Jaume Puig Bou, un veí “de tota la vida” que col·labora amb l'associació de veïns en la creació d'un llibre que recopili la història del barri. Tot i això, a la nau central on actualment s'ubica la biblioteca s'hi accedeix per l'avinguda Universitària, motiu pel qual molts manresans situen en aquest punt la façana principal.
La construcció està feta a base de pedra emmarcada de totxo vist i consta de grans finestrons a la part més alta de les parets, fetes de pedra. Les cantonades estan emmarcades amb maó massís. Dues naus laterals envolten el pati central del complex: en una d'elles s'hi va ubicar el Parc Tecnològic de Manresa, fins al seu trasllat als afores de la ciutat. Actualment, és propietat de la Fundació Universitària del Bages. L'altre pavelló lateral conserva alguns detalls de la construcció original, com la porta de ferro de l'entrada; l'associació de veïns n'utilitza una part com a magatzem.
Llarga lluita dels veïns
Valentí Serra és president de l'associació de veïns del Poble Nou des del 1988. Denuncia que “fa més de vint anys que estem lluitant perquè l'Ajuntament tiri endavant el projecte d'adequació de la nau lateral, que cau a trossos, i hi construeixi una sala polivalent”. Segons Serra, els membres de l'associació “ho hem passat molt malament en aquesta nau; s'han esfondrat bigues, hem tingut inundacions, hem passat molta fred i molta calor, els coloms han fet malbé les carrosses dels Reis i els nostres gegants. Tot el que està arreglat ho hem fet nosaltres mateixos. Ens mereixem poder gaudir d'un espai propi després de tant patiment”, relata Serra.
D'escorxador a biblioteca
Responsables de la biblioteca expliquen la transformació de l'edifici des que l'Ajuntament el va cedir a la Universitat Politècnica de Catalunya, que n'és la propietària des de 2002, any en què es van iniciar les obres. Es van conservar l'estructura i volumetria originals, es va substituir la teulada a causa del seu mal estat i es van tirar a terra les parets de l'interior per tal d'ampliar l'espai útil de l'edifici i permetre una major entrada de llum natural. També es va construir un altell que divideix la biblioteca en dos pisos. La inauguració es va fer el 2005.