Carta a Xavier Seriñana

Jo vaig ser una de les persones afortunades que van tenir la sort de poder compartir una època en la vida d'en Xavier. El vaig conèixer durant els meus dos anys com a docent en el SES de Cadaqués, entre els anys 2002 i 2004. Va ser dels primers cadaquesencs que vaig sentir a parlar a la meva vida, i el seu accent i l'entusiasme amb què explicava les coses, i com les vivia, no et deixaven indiferent. En Xevi era un d'aquells nanos que no tenien enemics. El seu tarannà simpàtic i obert feia que tothom volgués ser amic seu. Era molt bon alumne, no perquè obtingués unes notes excepcionalment brillants, sinó perquè era capaç de fer tot tipus de bromes a classe, fins que deies prou. Llavors veia que s'havia acabat l'estona d'esbarjo i tocava treballar, i això ho entenia la mar de bé, amb una mirada, sense gaires explicacions.

Un fatídic accident se'ns l'ha emportat per sempre, però com diuen els poetes, una persona no és només l'ésser viu que coneixem, és tot allò que et fa viure i et fa sentir amb les seves emocions i sentiments. Xevi, recordaré sempre els bons moments que em vares fer passar com a professor, el teu somriure i la teva mà estesa per ajudar tothom. Una abraçada, allà on siguis.