Cultura
Vida i poesia al límit
David Castillo i Marc Valls reuneixen a ‘Poesia Contracultura Barcelona' divuit artistes fonamentals del sector més ‘underground' dels anys setanta i vuitanta
i música s'alternen amb cants llibertaris i l'aparició del verí de l'heroïna
El poeta David Castillo i el grafista Marc Valls han reunit a Poesia Contracultura Barcelona (Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona) divuit de les veus fonamentals en el trànsit entre el tardofranquisme i els anys noranta. Una antologia que uneix autors molt reconeguts, com ara el xilè Roberto Bolaño i el músic pintor Pepe Sales, amb autors que no van surar de l'underground barceloní després d'haver intentat canviar el món durant els primers anys de l'anomenada Transició. La tria, il·lustrada amb profusió de fotos, cartells i dibuixos de l'època, aplega divuit poetes morts prematurament, que van viure, en molts casos, al límit, sense preocupar-se dels frens de cap mena ni de tots els tabús d'una societat que emergia de les catacumbes franquistes.
“Els fills dels que van perdre la Guerra Civil”, tal com resava una pintada al costat del desaparegut bar Andy Capp, el dia que es va presentar el llibre pòstum de Carles Merseburger, àlies Zane Speer, un cop ja era mort, el 1986, amb només trenta anys.
Com molts altres poetes d'aquesta antologia generacional –on la majoria dels seleccionats són nascuts entre el 1947 i el 1957–, Carlos Merseburger va alternar diferents disciplines artístiques, com ara la música –en diferents formacions: Los Psicópatas del Norte, Tendre Tembles i Los Erizos–, la pintura i la poesia a través d'uns anys en què la dictadura va donar pas a formes de rebel·lió sorgides del moviment llibertari, amb trampes mortals com l'heroïna, que va tocar un bon grapat d'aquests homes, o “ens va involucrar a tots plegats en el cant del cigne d'una generació tan brillant com immolada pel verí”, conclou David Castillo, poeta, novel·lista i periodista i, en aquest cas, antòleg.
Valls i Castillo asseguren que el fenomen no té repetició en períodes anteriors o posteriors perquè les circumstàncies van afavorir un interregne de llibertat, que derivaria cap a zona fosca, “segurament perquè les expectatives van ser molt altes, o el desencís massa profund”.
En el pròleg de l'edició, Castillo sintetitza que el llibre va sorgir després d'anys de reunir llibres, revistes –en té a milers al seu arxiu personal– i documentació diversa.
El detonant per iniciar la creació del llibre va ser la commemoració del centenari de William Burroughs al cicle +Poesia, que dirigia Eduard Escofet a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac: “Li vaig contraproposar sumar els poetes nostres al costat del reverenciat autor de Naked lunch i Junkie. Li va encantar la idea i el públic que va assistir a l'espectacle, l'estiu del 2014, em va començar a preguntar qui eren molts dels noms, dels quals en llegia només un poema després d'una presentació succinta”, hi afegeix Castillo.
L'espectacle va viatjar el mateix estiu a la Fundació Juan Ramón Jiménez de Moguer. També per alguns festivals i recitals, al costat de David Caño. Castillo reivindica la tria dels esmentats, a més de Jordi Pope, Mònica Maragall, Piru Cirugeda, Jaume Cuadreny, Raúl Núñez, Leo Segura, Dani Vidal, Jordi Carbó, Xavier Sabater, Pere Marcilla, Sebastià Roure i Albert Subirats.
Als recitals, Castillo explica que feia un preàmbul on parlava dels llibres precedents, de l'antologia Algunos poetas en Barcelona, publicada a l'editorial de la revista La Cloaca, així com dels dos volums Poètica de la contracultura i A imatge de la contracultura, que sota els auspicis de Genís Cano –va morir de leucèmia el 2007 i és l'últim dels poetes de la tria– va publicar la Universitat de Barcelona el 2003 i el 2005, avui introbables: “Aquests dos reculls recuperaven inèdits i poemes publicats en petites revistes, com ara Muerte de Narciso, de Pau Maragall, Pere Marcilla i Albert Subirats, amb dibuixos, fotos i, així mateix, textos introductoris de Pau Riba, Enric Casasses, Pere Maragall, del mateix Genís i meus. Aquest material ha estat reciclat gairebé del tot en aquest volum, que està entrant amb força a les llistes de llibres de més venuts”.
David Castillo assegura que el llibre no s'hauria pogut dur a bon port si no hagués estat pel suport de Jaume Ciurana, José P. Freijo i de Marc Valls –que havia publicat alguns dels autors en la seva petita editorial–, així com dels familiars i amics dels poetes, que han aconseguit fer un llibre coral. I lluent, caldria afegir, per la qualitat de tot plegat.