Un estudi revela que els dinosaures vivien al Pirineu amb clima tropical
El paleobotànic Josep Marmi s'ha centrat a investigar la flora i revela dades interessants per conèixer el clima de la regió pirinenca de fa 60 milions d'anys
Un article publicat pel paleobotànic Josep Marmi, investigador de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), ha aportat dades interessants per conèixer el clima de la regió pirinenca al final de l'era dels dinosaures: de xancletes, pinya colada i pantalons curts on ara s'imposen les botes, les bufandes i els abrics. Moltes de les fulles fòssils d'angiosperma que s'han estudiat són de mida petita amb marges enters, característiques de plantes que creixen en climes càlids amb sequeres estacionals.
D'altra banda, l'abundància d'espores de falgueres de les famílies de les esquizeàcies i les ciateàcies revela l'existència d'una estació humida o una alternança de climes més àrids i humits. En general, el tipus de vegetació correspondria a boscos tropicals o subtropicals oberts amb una barreja d'espècies de fulla caduca i perenne. En l'estudi s'analitza de quina manera les plantes amb flor van colonitzar els ambients de final del cretaci.
La investigació rebat la creença anterior que les plantes amb flor ja dominaven tots els ambients terrestres de latituds baixes i mitjanes a final del cretaci. D'una banda, s'observa que en alguns ambients d'aiguamolls costaners i de planes d'inundació d'estuaris de la zona pirinenca a final d'aquesta època, les plantes amb flor encara competien amb les falgueres i les coníferes.
Els ambients aquàtics, en canvi, estaven dominats per les algues caròfites, un grup d'algues verdes. L'estudi revela que els únics ambients plenament dominats per les plantes amb flors eren algunes comunitats que creixien als marges dels rius.
El document defineix diferents ambients en què s'observa com aquest grup de plantes competien en els antics ecosistemes dominats per coníferes, falgueres i algues. La reconstrucció d'aquestes comunitats vegetals pot aportar informació rellevant per esbrinar com els dinosaures es van adaptar a aquests canvis de vegetació així com per aportar informació sobre les causes de la seva extinció.
En un futur proper, la reconstrucció d'aquestes comunitats vegetals pot ajudar a esbrinar de quina manera els dinosaures es van adaptar a aquests canvi de vegetació tan dràstic. En aquest context, també pot ser clau per entendre l'evolució dels últims ecosistemes dominats per dinosaures abans de l'extinció en massa, que va tenir lloc fa 66 milions d'anys.
Una revolució biològica
L'era mesozoica és coneguda popularment pel regnat dels dinosaures en tots els ambients terrestres. És menys conegut, però, que en el període cretaci –l'últim d'aquesta era– es va produir una autèntica revolució biològica que va canviar la majoria dels ecosistemes de les terres emergides. Fa quasi 140 milions d'anys van aparèixer les primeres plantes amb flor –anomenades angiospermes en botànica– en alguns ambients aquàtics d'aigua dolça de latituds baixes. En un espai de 30-40 milions d'anys es van diversificar per les planes d'inundació fluvials i altres ambients oberts i van acabar dominant la majoria de comunitats vegetals del planeta.
