Manresa
La UManresa farà el primer màster de simulació clínica
La universitat de la capital del Bages, pionera a l'Estat aquesta matèria, fa un pas més cap a la innovació docent
Els alumnes aprenen amb maniquins que poden respirar i vomitar
El campus Manresa de la UVic-UCC impartirà, al setembre, el primer màster de l'Estat espanyol en simulació clínica i innovació docent per a professionals de la salut. Els estudis representen un pas més cap a l'especialització en aquest camp, després que l'any passat s'instal·lés a la clínica universitària la seu del Centre Internacional de Simulació i Alt Rendiment Clínic (Cisarc).
Aida Camps, coordinadora de simulació de la UManresa, explica que el màster és una continuïtat del postgrau iniciat aquest curs, que ja ha permès formar 16 instructors en simulació. Són els encarregats de pensar tots els detalls que han de tenir els es-
cenaris que es trobaran
els alumnes d'infermeria per tal que en puguin treure el màxim aprenentatge. El màster, que només està pendent de la darrera validació, serà oficial –de fet, serà el primer oficial de la UManresa– i donarà, per tant, accés a un doctorat.
Camps relata que sense l'experiència adquirida en simulació al llarg dels anys no haurien arribat fins aquí: “Sempre s'han fet simulacions, però amb el pas del temps la universitat va apostar per fer el salt qualitatiu” que ha permès destinar més de 1.000 m2 a la simulació.
Hi ha una sala d'operacions esterilitzada i, per tant, els alumnes han de seguir unes estrictes mesures de seguretat i higiene. De fet, és una sala d'operacions real: un dia a la setmana, l'utilitzen podòlegs de la Seguretat Social per fer cirurgia sense ingrés. També hi ha aules que recorden les sales de confessions –amb càmeres i vidres unidireccionals– on es plantegen situacions als alumnes, ja sigui amb actors o amb les joies de la corona, els tres simuladors d'alta fidelitat: maniquins –un és un nen– capaços de parlar, de respirar, de tancar i obrir els ulls i, fins i tot, de vomitar i de fer edemes de glotis –per exemple, en un escenari en què un pacient ha tingut una reacció al·lèrgica i se li ha inflat la llengua. Se'ls pot punxar i intubar –cosa que un actor no aguantaria– i se'ls pot auscultar cardíacament, abdominal i pulmonar. I està totalment monitoritzat.
Formar els docents
L'aposta per la simulació de la UManresa ha fet que ja no es limiti només als alumnes –el centre està obert a professionals– ni estrictament a la infermeria; també s'aplica a logopèdia, fisioteràpia, podologia i a administració i direcció d'empreses, “en
què hem estat pioners”. Un exemple: “Qui ensenya a la carrera com atendre un inspector d'hisenda?”
La trajectòria és el que els ha fet veure “la importància” de formar docents capaços d'idear els millors escenaris i situacions. No tot s'hi val: “Les aules de simulació han de ser entorns per equivocar-se. L'alumne no n'ha de sortir rient, ni tampoc traumatitzat. Ha d'extreure el seu coneixement per solucionar una situació.” I perquè això és produeixi el rol del professor és clau.
