ramaderia
Dutxen les vaques a l'estiu perquè produeixin més llet
El sector calcula que amb pics de calor la producció de llet pot baixar entre un 10 i un 20%
Els dies de mes calor de juliol i agost, la llet té menys greix
El grau idoni de calor o fred no és igual entre les persones com tampoc ho és entre els animals. En les vaques, per exemple, la temperatura ideal és entre els 5 i els 20 graus, i a partir del moment que a l'estiu puja la calor “s'ho passen molt malament”. Això vol dir que beuen més, mengen menys “perquè desgasten més per culpa de la calor” i, en conseqüència, produeixen menys llet. Es calcula que en un mes d'estiu una granja de vaques de llet pot arribar a baixar la producció entre un 10% i un 20% si es compara amb la producció d'un mes d'hivern. Els cops de calor també fan que la llet tingui menys greix, però això “el consumidor no ho nota”, segons assegura el ramader i president de Llet Nostra Jordi Riembau.
És per això que el benestar de les vaques es té cada vegada més en compte i les explotacions ramaderes estan més preparades per superar les altes temperatures. Les granges que es construeixen de nou es fan amb el sostre alt per buscar la ventilació natural i a les més antigues s'hi fan cada vegada més finestres per aprofitar el corrent d'aire. Fins i tot en algunes s'ha arribat a posar malla de les pomeres –una malla negra que no traspassen els raigs solars– perquè disminueixi l'escalfor sobre les vaques i així aconseguir baixar la temperatura un parell de graus a l'interior de la granja.
Però amb tot això no se n'ha fet prou. Perquè ara ja comença a haver-hi granges que de manera experimental estan muntant dutxes o difusors d'aigua per “intentar rebaixar l'estrès de les vaques quan passen calor”. I un parell de vegades al dia, depenent de la calor que faci, les vaques es remullen.
Altres granges s'han inventat artefactes més d'estar per casa però que “també funcionen”. Aprofiten l'hora de munyir, que és quan tenen les vaques més juntes, per posar-hi un aspersor i un ventilador al darrere, i així les vaques queden més o menys molles i es refresquen.
Situació insostenible
Tots els esforços que fa el sector no són perquè sí, ja que fa molts mesos que pateix una situació “insostenible”. La crisi del sector lleter va començar l'abril del 2015, quan van desaparèixer les quotes lleteres a tot Europa, cosa que va fer que molts països tinguessin excedents de llet i que tot el que no podien vendre al mercat intern acabés exportant-se, com ara l'Estat espanyol. La indústria ho ha intentat arreglar abaixant el preu que paga als productors de llet. A més, ha deixat de recollir-la a molts petits ramaders –molts d'ells de les comarques gironines– i paga preus “ruïnosos” als que els la recull. La conseqüència de tot això és “el tancament de diverses explotacions a tot Catalunya”, assegura Riembau.
Catalunya, igual com passa a la resta de l'Estat espanyol, és deficitària en producció i per aquest motiu, segons assegura Asaja, al sector li costa entendre que la indústria pagui tan poc als productors, “una situació de preus que ensorra el sector lleter, al qual a sobre obliguen a reduir la producció”.
Per intentar solucionar la crisi làctia que afectat tot Europa, la Unió Europea va engegar un seguit de mesures entre les quals hi havia uns ajuts per incentivar la reducció voluntària de la producció de llet. Aquests incentius, però, no han agradat al sector i JARC-COAG els considera una “trampa” perquè, segons diu, “emmascaren un pla d'abandó encobert, al mateix temps que afavoreixen una deslocalització en favor dels països del centre i el nord d'Europa, i els interessos de la indústria i les cadenes de distribució”. JARC reitera que les solucions eficaces per reactivar els preus al sector ramader han d'incloure una reducció obligatòria en l'àmbit comunitari.
Per la seva banda, l'Associació Agrària Joves Agricultors (Asaja) demana tant al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient com al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Daam) de la Generalitat que exigeixin a la Comissió Europea que facin reduir la producció de llet als països excedents. “Països com ara França, Alemanya i Dinamarca produeixen més del doble del que consumeixen i són els principals culpables dels excedents a tota la UE, segons s'assegura des d'Asaja.
Asaja aplaudeix les paraules del president de Reny Picot, Francisco Rodríguez, quan diu que “els excedents els han de reduir els que els produeixen”. És per això que Asaja diu que “són les nostres administracions” les que haurien d'anar al capdavant d'aquesta petició, i “no com ara, que porten el sector lleter al tancament”.
LES FRASES
Llet Nostra estudia treure noves postres al mercat
Imma Bosch
Llet Nostra està estudiant treure noves postres al mercat per poder donar sortida a tota la llet que produeixen els socis de les sis cooperatives que en formen part. “Ara per ara tenim més llet de la que venem”, assegura el president de Llet Nostra, Jordi Riembau.
Segons Riembau, de moment estan fent moltes proves i hi dediquen “hores i diners”. “No és una cosa que t'hi posis avui i demà ho tinguis”, explica el president de Llet Nostra, que assegura que amb nous productes també podrien donar sortida a llet d'altres productors.
Ara fa uns mesos, aquesta marca de llet va respondre a la crida que va fer Eduard Toral, que es veia obligat a tancar la seva granja, i li va oferir incorporar-se a una de les seves sis cooperatives, Ramaders del Baix Empordà. Llet Nostra va poder fer aquesta oferta perquè un dels grangers es va jubilar i “la incidència de l'Edu és molt petita”.
