FESTES I TRADICIONS
Una mar de Gràcia
Motius mariners i cinematogràfics acaparen els guarniments de la festa, que va començar ahir
Ciudad Real i Sant Pere Màrtir, que no concursa, cobreixen la quota reivindicativa amb decorats dedicats als refugiats i les dones
Advertia diumenge la pregonera Imma Sust que a Gràcia el perill no és que et robin el mòbil, sinó l'ampolleta d'aigua. “Aquí una ampolla d'aigua és com un porc: se n'aprofita tot.” I sí, des d'ahir, amb la festa gracienca i els decorats dels carrers ja oficialment inaugurats, es torna a confirmar. D'ampolletes, ampolles i garrafes de plàstic és del que estan fetes moltes de les flors de la plaça Rovira, i els troncs de les palmeres del carrer Verdi, i els fanalets de Luis Antúnez, i les gotes d'aigua de la plaça de la Vila, i les anemones i la superfície marina de Mozart, i les garlandes del ball de màscares que és el carrer Puigmartí i de la rumbera plaça Rovira, presidida per una guitarra espanyola i un caixó gegantins. I també la flora i la fauna marines del decorat doble i imponent que han elaborat el règim de coproducció el carrer Tordera i un dels dos trams del carrer Fraternitat que enguany participen al concurs de guarnits, ànima de la festa.
Hi ha, però, altres materials i petites troballes en aquesta exhibició anual d'arquitectures fantasioses, efímeres i amateurs que ho és també dels prodigis del reciclatge. El raïm del carrer Perill és d'escuma i taps de sur; les espines de peixos devorats per la balena l'interior de la qual simula ser el carrer Mozart són penja-robes; a la travessera de Sant Antoni, dedicada als mons de fantasia de Juli Verne, les escates dels peixos són trossets de CD –mentre que a la discoteca del carrer de la Perla són vinils els que arrebossen el sostre. A la llotja de la cala marinera de Joan Blanques de baix de tot, els peixos són de drap.
Els motius mariners, ja es veu, són els més recurrents: són presents en nou dels vint espais que participen en el concurs de guarnits. Inclosos l'altre tram de Fraternitat, dedicat a Joc de trons, on no falta el Mar Estret –el gel del Mur, per cert, són garrafes d'aigua, és clar–, i el carrer Progrés, convertit per art de màgia veïnal en La Perla Negra, el vaixell de la nissaga de Pirates del Carib. El decorat potser més espectacular juntament amb el del fons martí de Tordera-Fraternitat de Baix inclou la reconstrucció de la proa i la popa del vaixell –pals, veles i torre de vigia inclosos– en cada extrem del carrer. L'interior està fet amb caixes de fullola, com les que també simulen l'interior d'una altra nau, aquesta espacial, al carrer Llibertat, dedicat a la ciència-ficció cinematogràfica i on no falten reconstruccions modèliques ni de l'Enterprise, ni d'un Han Solo congelat en carboni, ni del cap de cogombre d'un d'aquells xenomorfs de doble dentadura que feien la vida impossible a la tinent Ripley.
Sí, com també es habitual, Hollywood és una altra de les grans fonts d'inspiració dels creatius veïnals. A Verdi, el carrer més premiat aquest segle, han apostat per un decorat californià, és a dir, amb mar i cinema, amb taules de surf i un gegantí lleó de la Metro donant la benvinguda als visitants, i els noms dels carrers impresos en les rajoles d'una rèplica del passeig de la Fama de Hollywood.
En aquest magma de motius mariners, cinematogràfics –cal afegir a aquest paquet el decorat dedicat a El Senyor dels Anells del carrer Berga– i festius –com els de Providència i Joan Blanques de Baix, on celebren vint anys de decorats–, el carrer Ciudad Real, que inclou uns impagables telers de cartró, és l'excepció: ha optat per la reivindicació feminista en clau històrica.
L'altre gran decorat reivindicatiu és el del carrer Sant Pere Màrtir, que no participa en el concurs i que dedica l'espai –com també fa l'altra festa alternativa, la de la plaça del Raspall– als refugiats. Aquí també hi ha mar, però és en el que s'ofeguen els migrants, representats per rostres turmentats estrets del Guernica de Picasso.
Fet i fet, reivindicatius o fantasiosos, els decorats són, a més de fet diferencial, paisatge de la festa gracienca. És a dir, atractiu turístic, ganxo per als extres que els ompliran, per als visitants que venen a veure'ls, però també a ballar, menjar i beure. Com carreters, alguns. Se n'espera una inundació: dos milions, preveu l'Ajuntament, al llarg dels set dies de festa que començaven ahir. El càlcul té mèrit, és quasi com comptar gotes de pluja caient a la mar.
LA XIFRA
Sentit únic en hores punta
RedaccióÉs el tercer any que a Gràcia s'aplica el pla que estableix un itinerari recomanat i accessos de sentit obligatori a determinats carrers, convertint-los en vies de sentit únic per als vianants per evitar col·lapses en els moments de màxima afluència.
Enguany, l'Ajuntament també ha reforçat el dispositiu de neteja, en el qual treballaran 216 persones –el que representa un augment del 125% respecte del personal habitual–, i el nombre de lavabos mòbils ha crescut del 10%, el mateix percentatge d'increment del nombre de limitadors de so instal·lats, que en aquesta edició arriben a una cinquantena d'escenaris.
Durant aquesta setmana, els carrers de Gràcia poden programar activitats fins a les dues de la matinada. Això, des d'ahir fins a dijous. Divendres i dissabte, podran fer-ho fins a dos quarts de quatre. Aquells dos dies, a més, hi haurà servei de metro ininterromput tota la nit.