Vivències que salten el murs

A l col·legi La Salle de Figueres, des de fora el carrer no es veu el pati, a diferència de les escoles públiques que hi ha a la ciutat. Aquest hermetisme del recinte ha contribuït a crear un caliu especial entre l'alumnat que hi ha estudiat. Molts, segurament la majoria, en guarden bons records i una llista de vivències que només es poden produir en un centre de les característiques d'Els Fossos, que és com se'l coneixia. Era una escola religiosa i contundent, era un internat però també era un cinema de diumenges amb doble sessió, uns camps d'esports –La Finca–, un teatre de festivals musicals, un cau... Segurament per les generacions que hi van estudiar dels anys quaranta fins als setanta –del segle passat– les vivències tenien un component més abrupte.

Ara La Salle de Figueres fa cent anys i l'aniversari s'enceta dissabte, i la celebració continuarà fins a final de curs.

L'escola es va començar a construir l'abril de 1907 en set finques que sumaven 9.000 m² i que els germans de la Doctrina Cristiana –que eren francesos– van adquirir al final del carrer Ferriol –que era com s'anomenava en aquella època–. El fet que fossin religiosos francesos era perquè a França es prohibia l'ensenyament religiós i això va fer que molts es refugiessin a l'Estat espanyol. Es va estrenar al curs 1909-1910 amb el nom de Col·legi Hispanofrancès dels Germans de les Escoles Cristianes. La majoria d'alumnes eren francesos i el primer figuerenc que s'hi va matricular va ser Joan Coma Vidal. Entre els primers també hi va haver Salvador Dalí, que va estudiar-hi entre 1910 i 1916. Ja en aquells primers anys es va impulsar el jardí botànic, que, posteriorment, i gràcies al germà Leoncio, va derivar en un museu de ciències naturals. També va haver-hi la primera estació meteorològica (1940) de Figueres, que va impulsar el germà Àngel Lladó –un altre dels històrics–. Tot i que l'edifici manté l'estructura amb què es va construir, l'any 1959 s'hi va fer una ampliació important allargant l'espai de l'ala nord. En aquest sector hi havia, i s'hi manté, el gimnàs a la part inferior, i a les plantes superiors, habitacions dels interns, aules i laboratoris i l'herbari. L'internat es va tancar el 1983, sis anys després que per primer cop s'hi poguessin matricular noies –curs 1977-1978–.

En els darrers anys el nombre d'alumnes de l'escola es manté al voltant dels 750, i l'equip docent el formen 58 persones: cinc germans de La Salle, un capellà i cinquanta-dos professors i professores.