Comunicació

40 ANYS Lideratge i compromís

El Punt Avui celebra el 40è aniversari consolidat com a líder de la premsa en català als Països Catalans, compromès com sempre amb el país i la seva gent

TERCER ABSOLUT
Amb una difusió diària de 22.036 exemplars, és el tercer diari més venut de Catalunya
IMPLICACIÓ
L’editora ha tingut sempre un paper actiu, compromès i connectat amb la societat

El Punt Diari va néixer el 24 de febrer de 1979, avui fa 40 anys, amb la vocació de ser “el portaveu de les comarques gironines i de Catalunya en general”, segons es pot llegir en l’editorial d’aquell primer número. 40 anys després d’aquella declaració de principis, convertit en El Punt Avui, s’ha consolidat com a primer diari en català dels Països Catalans. Amb una difusió mitjana de 22.036 exemplars diaris, segons la darrera certificació de l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD), i 105.000 lectors diaris segons l’Estudi General de Mitjans (EGM), és el rotatiu en català més venut al domini lingüístic, davant de l’Ara, que va tancar l’any 2018 amb una difusió de 15.604 exemplars, i ocupa el tercer lloc en el rànquing de diaris a Catalunya, el País Valencià i les Illes. Només La Vanguardia (95.811) i El Periódico (60.587) estan davant d’El Punt Avui, que en els darrers anys ha superat El País, situat en el quart lloc, amb 21.869 exemplars. A més distància hi ha capçaleres com ara Segre (8.273), Diari de Tarragona (7.621), Regió 7 (5.114) i Diari de Girona (4.854).

Els objectius dels pioners s’han anat complint i ampliant al llarg dels anys gràcies a la iniciativa, la complicitat i l’esforç dels fundadors, els subscriptors, els anunciants, els lectors en general, els accionistes i els treballadors. Una complicitat que li ha permès superar moments de dificultat i adequar-se a les noves realitats del sector de la comunicació i de la societat. Ni el país ni el sector tenen res a veure avui amb el final de la dècada dels setanta, quan es respiraven els primers aires democràtics, després de 40 anys de dictadura.

Des del dia del seu naixement, el diari ha estat un exemple de sumar voluntats i de teixir complicitats. Al llarg d’aquests ja 40 anys d’història, tant l’editora com els productes que treu al carrer han sofert transformacions constants amb la voluntat d’adequar-se a les necessitats que ha anat generant la mateixa evolució de la societat. Des de tots els punts de vista: editorials, de presentació de continguts, tecnològics, d’infraestructures...

Els canvis a la capçalera són la mostra més evident d’aquesta evolució. La capçalera primigènia, el Punt Diari, va evolucionar a El Punt, fins que el juliol del 2011, fa gairebé vuit anys, es va convertir en l’actual El Punt Avui, fruit de la fusió d’El Punt i de l’Avui, nascut el 23 d’abril de 1979. Amb la fusió de les dues capçaleres històriques se sumen i es potencien les dues ànimes del projecte: la local i la nacional, que s’expressen en una edició pròpia per a les comarques gironines i una altra per a la resta de Catalunya.

L’editora ha basat sempre la seva aposta no només en els productes que edita, sinó que al llarg de la seva trajectòria s’ha vinculat i implicat amb la societat a què es dirigeix, tenint-hi un paper actiu. S’hi ha compromès. Ha estat impulsora de campanyes populars a favor del català, ha organitzat campanyes de recollides de firmes, com ara la campanya en què va reivindicar els topònims de Girona, contra el de Gerona, que es volia imposar. Ha organitzat actes lúdics i festius a favor de la llibertat d’expressió i en contra de les injustícies, com ara el multitudinari Concert per la Llibertat arran de les detencions indiscriminades d’independentistes el 1992, en la coneguda com a “operació Garzón”. El seu compromís es manté amb seccions diàries com ara “Catalunya vol viure en llibertat”, mostra inequívoca de la seva línia editorial.

Flaixos de 40 anys d’història del diari i del món

En les 160 planes d’aquesta publicació especial amb motiu del 40è aniversari expliquem com ha canviat l’editora des del seu naixement, el febrer de 1979, i fem un repàs a alguns dels fets que han marcat la seva història. El monogràfic consta de tres parts clarament diferenciades. La primera és com una fotografia del moment actual del grup, que té El Punt Avui com a buc insígnia. En una segona part es presenten, ordenats cronològicament i amb profusió d’imatges, alguns dels esdeveniments, accions, moments o publicacions que han deixat petja en la història del diari. No pretén ser un resum exhaustiu, sinó una tria dels més destacats. Finalment, la tercera part vol ser un aparador de com ha canviat el món al llarg d’aquests 40 anys presentant de manera gràfica, any a any a partir de portades del diari, personatges i les principals notícies, així com el llibre, la cançó i la pel·lícula de l’any.

Quaranta anys de lideratge i servei al país

Ni preteníem ser els líders, ni pensàvem on seríem quaranta anys després. El Punt, El Punt Diari, va néixer el 24 de febrer del 1979, avui fa quaranta anys, fruit d’una aventura col·lectiva, sobretot per normalitzar el país. Un país, una llengua, i un diari fet i pensat en català, dèiem tots plegats. No hi havia ni mòbils, ni ordinadors, ni internet, ni, posats a fer, la Unió Europea ni l’euro. Però hi havia un gran sentiment de país. Màquines d’escriure i un gran sentiment de país que, a hores d’ara, encara és a l’espina dorsal de moltes de les informacions d’aquest diari que teniu a les mans. El Punt Diari, com ho havia fet tres anys abans el diari Avui, ha contribuït a crear un imaginari col·lectiu senseel qual probablement ara ens seria impossible plantar cara a la greu situació que travessa el país.

No ha estat fàcil. Ni ho serà d’ara endavant. Però quaranta anys després, i després de molts alts i baixos, no només periodístics sinó també financers i empresarials, hi som. Hi som, i som líders. Gràcies a l’Avui, amb el qual vàrem fusionar capçaleres el juliol del 2011, però sobretot gràcies a la fidelitat d’uns lectors que s’han mostrat tan compromesos com el mateix diari. El Punt Avui, amb 22.036 exemplars venuts diàriament –set mil més que l’Ara, segons l’OJD de l’any passat– i més de cent mil lectors és, a hores d’ara, el diari editat només en català líder a Catalunya. I n’estem orgullosos.

N’estem orgullosos perquè, ara, El Punt Avui no és només la suma d’El Punt i de l’Avui, i de tot allò que representa, sinó perquè, ara, el grup ja no només té lectors, sinó que també té espectadors. La incorporació, ara fa cinc anys, d’un grup de llicències de televisió i la creació d’El Punt Avui Televisió ha permès no només enriquir i millorar la informació, sinó servir-la a través del paper, el web i la televisió. I consolidar-nos com un dels grans grups de comunicació del país.

Es tracta d’un mèrit compartit. De treballadors, d’anunciants, de lectors... I de creure en un projecte que, quaranta anys després, continua tenint tot el sentit.

Amb la il·lusió del primer dia.

XEVI XIRGO. Director d’El Punt Avui

Oferta en paper, per internet i per televisió

A més de les dues edicions d’El Punt Avui, l’oferta informativa del grup es reforça amb dues edicions de L’Esportiu, La República, L’Econòmic i Catalonia Today
EMILI GISPERT

L’àmplia oferta de continguts d’Hermes Comunicacions, editora d’El Punt Avui, arriba als lectors des de fa cinc anys per tres canals diferents: les edicions en paper, els llocs web de cadascun dels productes i la televisió. El paper continua sent encara avui, després de 40 anys d’història, la base més sòlida sobre la qual se sustenta l’editora, però ja res no es pot concebre sense la seva expressió digital, a internet i a les xarxes socials. Per això, tant El Punt Avui com la resta de capçaleres que l’acompanyen tenen la versió en paper i la versió digital, consultable des de qualsevol dispositiu mòbil. Els continguts responen als mateixos criteris editorials, però no són els mateixos. Cada canal de distribució reclama un tractament diferent. L’aposta per un canal de televisió, El Punt Avui Televisió, que es va posar en marxa el febrer del 2014, és un dels trets diferencials d’Hermes. Els tres canals de distribució de la informació es complementen i es coordinen sota una mateixa direcció periodística. Així, per exemple, un dia es pot seguir un ple del Parlament de Catalunya en directe per la televisió mentre pel digital es va informant al moment del que està passant i, l’endemà, al paper, es pot llegir una crònica més reposada, o una anàlisi d’algun expert.

El Punt Avui és la capçalera principal del grup, però no és l’única. En l’actualitat se’n fan dues edicions: Girona i Nacional. La primera es distribueix a les comarques gironines i té una àmplia secció amb informació local, que s’afegeix als continguts de l’edició Nacional, que es distribueix a la resta de Catalunya. El diari és el líder en català, tant a les comarques gironines com a tot Catalunya. Cada edició va acompanyada de la seva corresponent de L’Esportiu, l’únic diari d’esports en català. Hi ha, per tant, un Esportiu per a Girona i un altre per a l’edició Nacional, fet que converteix el diari en el que disposa de la millor informació esportiva. Els diumenges, incorpora el setmanari La República, que el mes de maig de l’any passat va substituir la revista Presència. L’Econòmic, el mensual de color salmó amb anàlisi, opinió i reportatges sobre economia vista des de la perspectiva catalana, i Catalonia Today, la publicació en anglès del grup, completen l’oferta informativa d’Hermes.

Cada minut importa

El Punt Avui.cat actualitza la informació en directe com a tercera pota de la multiplataforma que forma amb el diari en paper i la televisió
XEVI SALA

Més actualitzacions de la informació en directe, més visites i màxima connexió amb la televisió, aquestes són les tres prioritats en què treballa l’equip d’El Punt Avui.cat que des del 31 de juliol del 2011 acompanya la versió en paper del diari nascut de la fusió d’El Punt i l’Avui. 690.971 usuaris únics certificats per l’OJD el mes de gener del 2019 i 233.000 seguidors a Twitter formen actualment una comunitat lectora en ascens que consumeix els productes generats a través de la multiplataforma formada pel diari, el web i la televisió. Un espai de llibertat més incontrolable que el suport en paper però amb la mateixa lupa de la qualitat i la mateixa autoexigència en la verificació dels usuaris. També en el filtratge de les fake news (notícies falses), un concepte modern que simplement adapta un enemic conegut i que ha dut la professió a refrescar un lema etern: els periodistes publiquem fets, no pas rumors. Tot plegat amb una presència permanent a les xarxes socials i la posada al dia de l’aplicació per a mòbils.

El Punt Avui TV, el diari fa el salt a la televisió

L’emissió inaugural del canal televisiu del grup, el 22 d’abril del 2014, va consistir en una entrevista al president de la Generalitat, Artur Mas
FERRAN ESPADA

El Punt Avui va materialitzar el 2014 una important aposta comunicativa amb la posada en marxa d’una nova televisió. El Punt Avui TV va néixer així amb vocació de complementarietat i de generar sinergies entre un diari històric i líder entre els que s’editen exclusivament en català i un nou canal comunicatiu potent com és la televisió. Les dues plataformes comunicatives, basades en un mateix eix: el periodisme de rigor i compromís.

El primer pas en el projecte per impulsar El Punt Avui TV es va donar a principis del febrer del 2014 amb l’acord que van signar el president de l’empresa editora d’El Punt Avui, Joaquim Vidal i Perpinyà, i el propietari del Canal Català, Nicola Pedrazzoli, per a l’arrendament de les llicències de televisió de què disposava aquesta empresa. Després d’uns mesos de proves en què es van emetre diversos espais, com ara la gigafoto de la Via Catalana, la vigília de Sant Jordi d’aquell any es va inaugurar El Punt Avui TV amb una entrevista al llavors president de la Generalitat, Artur Mas.

El 23 d’abril del 2014 es va encetar la programació regular d’El Punt Avui TV amb una programació dedicada a Sant Jordi i l’estrena del programa insígnia de la cadena, L’illa de Robinson, que en una primera etapa dirigia i presentava el periodista Eduard Berraondo, a qui agafaria el relleu fins a l’actualitat Igor Llongueres. Aquella primera illa va incloure l’entrevista al president d’ERC, Oriol Junqueras. Una programació de qualitat, eminentment informativa, va anar completant la graella d’El Punt Avui TV, realitzada inicialment des dels estudis del complex audiovisual Mediapark, a Sant Just Desvern, i des de l’agost del 2017 als estudis televisius integrats a la nova redacció central del diari, a Girona.

La seu central, amb els estudis de televisió

Hermes Comunicacions SA ha concentrat tots els serveis editorials i de gestió en una sola seu corporativa, a Girona
EMILI GISPERT

Des del petit entresòl del carrer Vayreda, de Girona, on va néixer el diari el febrer de 1979, l’editora ha fet mudança diverses vegades fins que el 6 de juny del 2015 es va establir als actuals locals, al carrer Güell, 68, també de Girona, on ha fixat la seva seu corporativa, amb tots els serveis, tant de redacció com administratius. Al llarg dels anys, les seus físiques del diari s’han anat adaptant a les necessitats editorials, als costums dels subscriptors i lectors, a l’evolució del sector i a les millores tecnològiques. Així, de gairebé una vintena de delegacions escampades des de Perpinyà fins a València, a finals del segle passat, s’ha passat a una sola seu, molt funcional, on també hi ha els estudis d’El Punt Avui Televisió, des del mes de setembre del 2017, connectats amb fibra òptica amb el Parlament de Catalunya, des d’on s’emeten en directe les sessions amb més interès informatiu. En una planta baixa d’uns 2.000 m² de superfície, amb capacitat per a uns 150 llocs de treball, hi ha part de la redacció de les dues edicions d’El Punt Avui, de L’Esportiu, de La República i del Catalonia Today, així com de la televisió. En una sola sala, sense despatxos, amb mòduls de treball organitzats per grups, i diverses sales de reunions, la redacció comparteix espai amb tots els departaments de l’editora, des d’atenció al client fins al Club del Subscriptor. Tant la direcció empresarial com la direcció periodística del grup operen des d’aquesta seu central, que disposa, també, d’una sala d’actes perfectament equipada, amb capacitat per a unes noranta persones. Paral·lelament a la concentració de tots els serveis en una sola seu, l’editora ha potenciat el teletreball, sistema de què va ser pionera. Avui té més d’un centenar de treballadors per aquest sistema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.