Comunicació

La qüestió permanent del dèficit fiscal, a debat en El Punt Avui Televisió

El professor Enric Llarch analitzarà la situació d'espoli continuat del qual és víctima Catalunya

Els estudis promoguts pel govern espanyol el neguen

Dimecres passat ja vam conèixer per on aniran les balances fiscals que està enllestint el govern espanyol. Aquell dia, l'economista Ángel de la Fuente, acompanyat pel president de l'Institut d'Estudis Econòmics, José Luis Feito, va presentar un estudi amb el suggestiu títol de La qüestió catalana II. Balances fiscals i tractament fiscal de Catalunya.

El document és tota una declaració d'intencions, perquè no només nega que Catalunya sigui víctima d'un espoli fiscal, sinó que també calcula els costos, des de l'òptica de Madrid, de la futura independència de Catalunya.

Ángel de la Fuente, que va rebre l'encàrrec de Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda, de calcular les balances fiscals catalanes, determina que el nostre país és en la mitjana en termes de finan-
çament i de saldo fiscal, igual que Madrid.

Ras i curt: el sistema de finançament espanyol és un desastre, però d'espoli i maltractament fiscal a Catalunya, res de res.

L'afer de les balances fiscals, la publicació de les quals sempre es retarda perquè, faci les combinacions que faci el govern central sempre deixa Catalunya en un mal lloc, serà un dels temes de debat principal en els pròxims mesos. No està previst, però, que es doni a conèixer cap xifra fins almenys després de les eleccions europees.

Per parlar del dèficit fiscal crònic de Catalunya i d'altres qüestions d'actualitat econòmica, L'illa de Robinson, programa dirigit i presentat pel periodista Eduard Berraondo, comptarà amb la presència d'Enric Llarch, professor d'economia aplicada de la Universitat de Vic i un estudiós, entre altres fenòmens, de l'espoli fiscal de Catalunya.

El professor Llarch, col·laborador habitual de les pàgines de Punt de Vista d'El Punt Avui, ha escrit articles en què reflecteix l'errònia concepció de l'Estat espanyol, amb un Madrid centralista i on tota la resta de territoris s'han d'adaptar als seus designis. Aquesta concepció territorial més pròpia del segle XIX que no del segle XXI explica molts fenòmens econòmics amb efectes desastrosos, com les autopistes privades de peatge a l'entorn de Madrid que han fet fallida i que caldrà rescatar amb diners públics, bona part dels quals, òbviament, provindran de Catalunya.

El món poc conegut dels presidents

El periodista Josep M. Martí Rigau és ben conegut per la seva feina d'informació parlamentària. Ara acaba de publicar un llibre, el segon que escriu, titulat Presidents de prop. Es tracta del resultat de la seva feina diària a TV3 i aglutina anècdotes, situacions i episodis d'interès que ajuden a conèixer millor els personatges un cop no són al centre d'atenció. Martí Rigau explica que no són biografies de presidents, sinó més aviat un recull de “detalls personal i anècdotes” viscudes personalment per l'autor.

Els protagonistes d'aquest llibre són, òbviament, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas, però també Adolfo Suárez, Felipe González, José Maria Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero.

Per tal de parlar d'aquest llibre i d'altres històries vinculades amb la informació parlamentària, Martí Rigau serà avui a L'illa de Robinson que condueix el periodista Eduard Berraondo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.