‘Crackòvia' té nou titella

Serà per les cantarelles que són frases de moda, serà perquè les imitacions de Crackòvia són més pallassades que paròdies, però amb molta duresa –veure en Xavier Bosch com el nou King Kong de TV3 o Laia Ferrer, només entesa en fórmula 1, en són dos exemples–, serà perquè els personatges de Crackòvia són vistos com els nous Teleñecos –la granota Gustau, la porqueta Peggy o Triqui, el monstre de les galetes–, serà per tot això que la mainada espera cada setmana el programa amb candeletes. Aquests nous titelles de la tele, que en comptes de Barri Sèsam viuen en un plató de TV3, tenien fins a la temporada passada una parella còmica que els liderava: Sergio Ramos i Guti, que eren com l'Epi i el Blas del Madrid. Bé, de fet s'ha mantingut aquest rol entre els dos jugadors: s'ha passat del “pim pam” al vestuari a un gag fix –el de les converses via internet i els seus problemes de connexió–. En més d'una ocasió, tant Guti com Sergio Ramos s'han dirigit als nens com si es tractés de fer pedagogia del que significa “lluny” i “a prop”. Després de l'actitud de Sergio Ramos, el de veritat, al final del Barça-Madrid, hi havia expectació per saber què feia el ninot que construeix Jordi Ríos a Crackòvia. Mai es pot justificar –encara que n'hi ha que ho fan argumentant coses del futbol– la reacció violenta de Ramos: segar el contrari amb malícia, empentar i pegar. I la lliçó que va donar als nens un Sergio Ramos esquizofrènic –no podia encarar-se a Puyol perquè és el mateix actor– va ser tan simple com òbvia: sóc ximple, ergo actuo com ho faria un ximple, pegant.