cultura

Música

Bisbal, com a casa

Per David Bisbal, Barcelona és la seva segona casa. És aquí, i gràcies a Operación Triunfo, on Bisbal, alumne avantatjat de l’acadèmia, va passar de ser un jove cantant d’orquestra a una estrella de la música internacional. El Palau Sant Jordi és molt familiar per a ell i ahir ho va demostrar davant gairebé 14.000 persones en la quarta parada de la gira Hijos del mar, per presentar el seu sisè disc d’estudi.

Amb més de cinc milions de discos venuts, Bisbal es continua comportant com un alumne avantatjat. El concert es va iniciar amb una bona dosi de pur pop amb dos dels temes del seu últim disc, Mi norte es tu sur i Antes que no. “Quantes nits màgiques hem viscut aquí!”, va exclamar. Enèrgic, entregat, Bisbal no va decebre els fans, que van corejar sense parar la vintena de temes del repertori del concert.

Traient el màxim profit a la seva natural presència escènica –de tant en tant una giragonsa, un saltet, una corredissa i un moviment de malucs– i ben acompanyat per una luminotècnia sofisticada, el cantant va fer emocionar l’audiència en les balades com Duele demasiado, Dígale i en el fragment acústic del concert. En general, però, el so de l’espectacle no va acabar de ser net ni precís, i en alguns moments va sonar clarament desafinat.

Bisbal ha anat abandonant una mica la sonoritat més llatina dels seus primers treballs a favor de tocs més electrònics. En una de les seves balades més emblemàtiques, Mi princesa, va estar acompanyat per un correctíssim Roger Corbalán, un dels nens (ja no tan nens) sorgits del programa La Voz Kids.

Amb hits com Silencio, Fiebre, Lloraré las penas o Ave María, Bisbal va culminar amb èxit el seu retorn a la seva segona casa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.