No puc dir que Leonard Cohen fos millor poeta que músic, com darrerament es diu. El meu coneixement limitat de l'idioma m'ho impedeix. Però sí que estic convençut que les paraules de les seves cançons, a banda de la seva significació, tenen un valor poètic per la manera com Cohen les arrossegava. Els feia fer un recorregut lent amb una entonació que per ella mateixa era un poema, la plàstica de la sonoritat dels mots, a la qual, lògicament, s'afegia la de la melodia. Un resultat ple d'atmosfera de cançons com Susanna. Sí, en català, la versió de Toti Soler que vam cantar plegats xirucaires i contraculturals, anant a Ribes de Freser, en vagons de Renfe on, més que cantar, murmuràvem les seves cançons.