L’espectacle com a mirall antipàtic

Tres casos. Les Impuxibles fan un retrat sobre la violència en les dones a Aüc. No és gens amable, avisen. Però el fet de ser representació permet guardar una distància i ajuda a reflexionar: políticament correcte. Dos. Ahir es va estrenar Manicomio, del Circo de los Horrores, a Barcelona. Juguen al grotesc per fer un espectacle en què s’estigmatitza les persones que tenen trastorns: políticament antipàtic, però pot ser vist amb l’ànim de criticar els prejudicis de la societat actual encara amb la gent amb desequilibris mentals. I tres. Una mare qualifica d’incitació a l’odi contra els cristians el concert de final de curs d’una escola a Mallorca en què es cantava L’himne dels pirates de Mar i cel: políticament estúpid i malaltís. En realitat,l’art ens posa un mirall i mesura les pors i els prejudicis. No?