Música per curar ferides

Ripoll ja es va manifestar fa uns dies per deixar palès el seu compromís amb la pau i contra el terrorisme. Però per si no havia quedat clar el seu clam, dissabte a la nit va celebrar un esdeveniment no menys reivindicatiu però sí més festiu i amb una clara voluntat de mirar endavant, que va tenir la música com a gran protagonista. Sota el títol de Ripoll per la pau. Unim les veus al bressol de Catalunya, l’acte va reunir en un mateix escenari una quinzena d’artistes de tot el país que, juntament amb un recital de poemes i missatges extrets del llibre de condol, van regalar al públic un missatge unitari a favor de la pau, la convivència, la diversitat i la integració. I és que la música, a banda de curar ferides, no entén de fronteres. De cap tipus.

“Benvinguts, passeu, passeu… de les tristors en farem fum... casa nostra és casa vostra si és que hi ha cases d’algú.” Les paraules de Sisa manllevades per a l’ocasió per la periodista Mònica Terribas, precedides per l’emotiu Cant dels ocells interpretat per la solista Eva Curtó, van obrir una vetllada emotiva que va congregar a la plaça del Monestir més de 1.500 persones, la meitat assegudes a les cadires disposades pels organitzadors i la resta ocupant qualsevol racó. Ni la fresca nit que va fer a Ripoll va buidar en cap moment un espectacle que va durar més de dues hores.

Entre les actuacions, no hi van faltar la intervenció d’artistes ripollesos: com ara el tenor Jordi Galán, que, acompanyat de Joan Amils al piano, va interpretar l’Hallelujah de Leonard Cohen; César, Un Sol Traç, Monik Bargalló i la ballarina Ester Forment, els Randellaires... ni tampoc van fallar els Txarango, en el seu cas –com altres personalitats– a través de missatges de vídeos gravats que es van projectar en una pantalla. Molt aplaudits tots ells, però no menys que les actuacions de posem-hi per cas la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra –amb la commovedora Gallo rojo, gallo negro, fusionada amb fragments d’Ay Carmela– o del grup Inumazigh, format per músics de Vic d’origen marroquí, els quals, a més d’aixecar els ànims amb la seva música alegre, van manifestar de manera contundent: “No volem fanatisme, no volem terrorisme, volem pau i convivència.”

La sensibilitat de la cantant i guitarrista Sílvia Comes; Marc Parrot evocant la “fragilitat” i la “ingenuïtat” a través de cançons com ara Toca’m i Superheroi; Marina Rossell i la seva versió de Ma liberté de Moustaki o el Virolai a cappella; la complicitat dels Gossos, i l’inevitable Imagine interpretat pel saxofonista Pep Poblet, van ser altres moments estel·lars de la nit.

Música terapèutica o teràpia de grup. Tant se val, una unió de veus per a una causa altruista i un poble decidit a encarar un futur encara millor.