Warhol i Disney entre faraons

El 14 de setembre, CaixaForum Barcelona engegarà la nova temporada amb una exposició premium: Warhol. L’art mecànic (fins al 31 de desembre). “No serà una exposició més de Warhol”, subratlla Ignasi Miró, director de l’àrea de cultura de la Fundació Bancària La Caixa, que concreta així el seu tret diferencial: “És una mostra a la CaixaForum, és a dir, acontentarà tant els experts com els profans.” Aquest és l’accent que sol posar el centre en la seva programació: tota mena de públic hi ha de poder trobar un al·licient. Més o menys, cada any unes 750.000 persones n’hi troben. L’any passat, van ser un pèl menys (21.000), però els responsables de CaixaForum ho consideren una davallada “insignificant”. “Anem a velocitat de creuer”, exclama Elisa Durán, directora general adjunta de la fundació de l’ens financer.

Arrencar el curs amb Warhol promet emocions fortes. Després d’aquest primer plat d’art pop, el menú de la temporada tindrà, sobretot, un gust molt arqueològic. Gràcies a les aliances que la institució catalana ha establert els darrers anys amb els museus de més prestigi del món, el Louvre i el British, tres de les cinc grans exposicions programades es capbussaran en els vestigis del passat. Ara bé, en popularitat difícilment superaran Disney. Seguint el rastre lluminós que va deixar el projecte dedicat a Pixar, el centre s’ha enginyat un muntatge amb alguns dels secrets més ben guardats de la fàbrica de somnis.

La mostra de Warhol farà una aproximació global al món creatiu del rei de l’art pop, des dels seus inicis fins a la seva mort, enguany fa 30 anys. “La immersió serà total. No ens hem deixat res. No es trobarà a faltar cap obra icònica”, precisa Miró, que desvela la presència de les seves cèlebres sèries de les sopes Campbell’s i dels mites del cinema de l’època, com ara Marilyn Monroe, Liz Taylor i Elvis Presley. Se n’aplegaran 350, de peces, entre pintures, escultures, serigrafies, instal·lacions audiovisuals i de moltíssims altres suports, propietat dels museus amb més pedigrí: el mateix museu de l’artista de Pittsburg, el Moma de Nova York, el Pompidou de París o la Tate de Londres.

CaixaForum donarà la benvinguda a l’hivern amb el crit agon!, amb el qual els antics grecs reivindicaven el seu esperit competitiu. Agon! La competició a l’antiga Grècia és la segona exposició de la temporada (del 23 de novembre al 18 de febrer), però el títol pot crear confusió, ja que no s’abordarà només la competència en el terreny esportiu, sinó també en la política, el teatre, la guerra i la mitologia. Aquesta actitud de rivalitat que impregnava tots els àmbits de la vida a l’antiga Grècia, per a la qual s’educava els més menuts, aflorarà en un circuit de 170 peces dels fons del British Museum. Algunes viatjaran per primer cop fora de Londres; entre aquestes, les escultures i el fragment del fris del mausoleu d’Halicarnàs, una de les set meravelles del món antic, seran les estrelles indiscutibles de la mostra.

Grècia es continuarà manifestant a CaixaForum durant un temps més. A partir del 9 de febrer, amb música. Músiques en l’antiguitat (fins al 6 de maig) és una altra de les mostres que ha fet possible la complicitat amb el Louvre. El museu parisenc, junt amb una vintena d’institucions internacionals més, inclòs el Museu Arqueològic Nacional d’Atenes i el Metropolitan de Nova York, enviaran a Barcelona 400 obres originàries de diverses civilitzacions antigues (no només la grega), a través de les quals afloraran els gustos musicals dels nostres avantpassats. Fins i tot, es reproduiran alguns dels sons que escoltaven.

El cinema serà un parèntesi a tanta arqueologia. Disney. L’art d’explicar històries (del 22 de març al 24 de juny), forjada amb material dels arxius de la mateixa companyia, furgarà en els mites, llegendes, faules i contes de fades de l’Europa dels segles XVIII i XIX com a matèria primera que van fer servir Walt Disney i els seus equips creatius per erigir nous mons de fantasia passats per un sedàs “d’edulcorament” que va ser la clau del seu èxit, indica Miró: “Aquests orígens literaris que Disney reinterpreta eren molt gore.” CaixaForum espera rebre fonamentalment un públic familiar. És, diuen els seus responsables, un projecte pensat per “iniciar” els més petits en l’hàbit de visitar exposicions. El públic del futur.

La tercera proposta que mirarà el passat és Faraó. Rei d’Egipte (del 7 de juny al 16 de setembre), una vegada més amb el British de protector. En el recorregut s’hi congregaran 150 peces, amb monumentals estàtues incloses, que donaran fe de l’immens poder que van tenir aquests governants, venerats com a representants dels déus a la terra. I que no tots van ser homes. Tot i que escassa, la reialesa femenina també va tenir el seu protagonisme. Egipte sempre és una capsa de sorpreses.

No tot serà tan llunyà en el temps. En diferents moments del curs, l’art contemporani també tindrà veu a CaixaForum (del 19 de juliol al 21 d’octubre). S’han previst quatre exposicions, tres de les quals sota el paraigua del cicle Comisart, sota la mirada de comissaris joves, i Turbulències, dins de la qual lluiran les últimes adquisicions de la col·lecció de l’entitat financera.

I això no és tot. Serà un vist i no vist, perquè la mostra només s’estarà a Barcelona dues setmanes, però el 80è aniversari del Guernica de Picasso no s’ha passat per alt. És un projecte de petit format, sense obres originals, que s’exhibirà dins d’un parell de camions acoblats i que forma part de la línia d’exposicions itinerants de CaixaForum. A la capital catalana s’instal·larà el 6 d’octubre davant del Cosmocaixa i al cap de res es traslladarà a Guernica.