cultura

CIÈNCIA & ROLL

David Bueno i Torrens

Heroïnes

Com qualsevol aspecte de la història humana, la ciència és plena d’herois. La majoria són anònims, persones que han dedicat part de la seva vida a resoldre algun problema d’índole científica. D’altres són ben coneguts per les seves descobertes o propostes novedoses, malgrat sovint han utilitzat també treballs i resultats dels herois anònims que els han precedit –o manllevat d’alguns dels seus coetanis–. Tanmateix, si hom fa una llista de científics famosos, com Galileu, Newton, Edison, Darwin, Crick, Watson, Einstein, Hawking, etcètera, s’adonarà que alguna cosa no acaba de funcionar. La meitat de la població humana no hi és representada, perquè pràcticament no hi ha dones.

Si llavors ens esforcem una mica més i pensem en científiques famoses, ràpidament se’ns acudirà Marie Curie, i si ho treballem més a fons apareixeran altres noms que s’han fet recentment més famosos, com Rosalind Franklin, que va aconseguir la prova visual de l’estructura de l’ADN que va servir a Watson i Crick per proposar el model de doble hèlix, però que va estar bandejada de la descoberta durant molt de temps. Malgrat el nefast biaix social i cultural que ha limitat i restringit –fins i tot prohibit– durant segles l’accés de les dones a la ciència, el cert és que n’hi ha hagut moltes que, malgrat ser també heroïnes de la ciència de ple dret, han vist com la seva feina quedava difuminada i, fins i tot, ocultada.

Us sonen els noms de Florence Bell, Mina Fleming, Maria Kirch, Henrietta Leavitt, Ada Lovelace, Lise Meitner o Chieng-Shiun Wu? Són algunes de les moltes heroïnes de la ciència. Per recuperar el seu nom i difondre la seva tasca, però sobretot per fer justícia històrica i evitar, a través de la reflexió social, que la situació de marginació tradicionalment viscuda per la meitat de la població humana es mantingui, la Fundació del Dr. Esteve ha editat La ciència oculta, un llibre que recopila la tasca de quinze científiques que van assolir grans fites en la història de la ciència. Allà descobrim, per exemple, que Mina Fleming (1857-1911) va ser una astrònoma que va començar la seva carrera treballant com a serventa domèstica del director del Harvard College Observatory, però gràcies al seu talent i perseverança va idear un sistema senzill i lògic per classificar les estrelles que encara s’utilitza i en el decurs de la seva vida va catalogar més de 10.000 astres (molts dels quals, per cert, van ser atribuïts a un company). Una de les moltes virtuts d’aquest llibre amb vista a promoure la reflexió social és que el podeu descarregar íntegre o demanar de forma gratuïta a través del web de la fundació: www.esteve.org/ca/la-ciencia-oculta/



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.