Indignació cultural per una acció sense precedents

La reacció cultural a la decisió judicial va ser d’una indignació generalitzada. Més matisos hi va haver en els representants polítics, en funció de la corda que estiraven. El patrimoni es va convertir de nou en una arma de conquesta? El que res fa pensar és que la decisió sigui la més raonada i garanteixi la protecció d’unes obres d’art que aparentment tothom vol protegir.

El membre de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida, Xavier Quinquillà, titllava la situació alel trasllat dels béns del Museu de Lleida a Sixena (Osca) d’”abús multiplicat”. Sentenciava seu Twitter d’“humiliant, amb l’aplicació salvatge del 155”.  Coincidia amb el comunicat del Consell de la Cultura i de les Arts (CoNCA), que lamentava una intervenció presa en exercici d’unes competències que corresponen a Cultura i “que es produeix en un context marcat per l’aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Contció”. El CoNCA considera que la decisió, permesa pel ministeri d’Educació, Cultura i Esports, “no s’ajusta a allò que estableix la llei del patrimoni cultural català”.

El director del MNAC, Pepe Serra, es mostrava perplex per l’atac als museus en general, “que duen a terme una feina de salvament, rescat i valoració.  Va deplorar el “desmantellament” d’un museu que és únic a l’hora d’explicar un patrimoni compartit, sense tints identitaris ni polítics, i va lamentar “una pugna política que no té res a veure amb el patrimoni”.  

Mariano Rajoy, president del govern espanyol, s’escudava en la separació de poders de l’estat de dret: “El jutge ha pres una decisió i, per tant, davant les decisions dels tribunals, el govern no ha de dir res sinó acatar-les.” També el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, justificava el compliment de la sentència, tot recordant que ha donat via a un recurs demanat des de la Generalitat, “sabent que no suposava la paralització de la sentència”.  

En el camp de la campanya insòlita catalana, Albert Rivera demanava respecte a les sentències (“no solament quan van bé, sinó quan decideixen en contra”) i no s’exclamava que coincidís aquest trasllat amb el període electoral: “Els polítics no decideixen quan actuen els jutges. Per la seva banda, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, criticava que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució no es podia usar per influir en litigis oberts entre institucions territorials.  Però Miquel Iceta el rebatia separant el 155 de l’acció judicial. Tampoc tenia una posició unitària el sector de Catalunya En Comú i l’entorn de Podem: Xavier Domènech advertia que no hi ha 155 quirúrgics i, des de Madrid, Irene Montero (portaveu al Congrés), sense entrar massa en detall, advertia ahir a la tarda que “els béns són ara on han d’estar”. En canvi, el secretari d’organitzacióiex-secretarigenerald’Aragó, Pablo Echenique, va lamentar el cas: “És molt mala notícia que hi hagi actors que facin mala política amb aquest tipus de coses.” Va responsabilitzar tant el govern aragonès com els ex-alts càrrecs del govern destituït de la Generalitat i la CUP de convertir un problema de patrimoni en “un conflicte territorial”.  Segons Echenique, s’està cometent la irresponsabilitat d’“enfrontar pobles germans, que no només es respecten i s’estimen, sinó que són socis comercials”. Res d’això, per la consellera de Cultura del govern d’Aragó, Mayte Pérez: “Estem molt satisfets perquè avui s’ha fet justícia.” I va remarcar que es tracta de complir “la legalitat” i que la recuperació de les obres no té res a veure amb la política.