Carles Arbusé no deixa de caminar

Des que li van diagnosticar que li quedaven noranta dies de vida, ja han passat deu anys. I des que només té un pulmó ha gravat una desena de discos i ha tocat en nombrosos concerts. Carles Arbusé, Xiulet, es mostra incombustible malgrat els imponderables. Una voluntat de ferro i sobretot moltes ganes de viure el porten a proposar-se reptes; reptes que es tradueixen en “il·lusions”, com bé remarca. “Sempre que em diuen que estic afectat per la malaltia, busco alguna cosa per contrarestar-la”, explica Arbusé.

El seu últim repte, sense anar més lluny, ha estat escriure i cantar per primera vegada –xiular ha estat fins ara el seu instrument– una cançó: Nooo deixis de caminar! Gravada en estudi amb arranjaments de Pere Thió sota el segell Audiovisuals de Sarrià, la cançó és a quatre veus, totes d’Arbusé, des de mezzosoprano fins a notes baixes, passant per cors de segones veus. Nooo deixis de caminar! “té molt de Sopa de Cabra, de Bruce Springsteen, Creedence, Eagles o Animals, els meus referents principals. Però sobretot és una cançó per autoanimar-me”, explica l’artista gironí.

I també un tema les recaptacions del qual es destinaran a l’Associació de Nens i Nenes Abandonats (ANNA) i que aquest any atorgarà la primera beca a algun nen creatiu sense recursos.

Paral·lelament, Carles Arbusé avança que està embrancat a escriure un llibre d’autoajuda que tractarà la seva experiència vital i a través del qual explicarà com superar la malaltia. Amb la col·laboració de l’escriptor Josep Maria Fonalleras, Arbusé està transcrivint les gravacions que feia diàriament mentre va patir el tractament de cura del càncer. El títol provisional és Camina, camina, no paris de caminar i el publicarà l’editorial Llibres del Segle.