Cultura

Crònica

Festa, poesia i lluita

Segona jornada entre multituds, divendres al festival Acústica, que va omplir literalment el centre de Figueres, sobretot al voltant dels seus quatre escenaris i els diversos espais satèl·lits que completen la seva oferta lúdica i gastronòmica. L’Acústica es confirma, un any més, com una gran festa popular de comiat d’estiu, però que té la virtut d’integrar propostes artístiques que van molt més enllà dels tòpics sonors de les festes majors. Divendres, a l’Acústica va haver-hi molta festa, sí, però també bones dosis de poesia i reivindicació. De fet, la jornada va començar al vespre al gran escenari de la Rambla amb un concert de Buhos en horari familiar, on van cantar a Barcelona, “la que un 12 d’octubre sent vergonya aliena”, davant d’un públic intergeneracional que va il·luminar el capvespre amb llumetes de mòbil. I el mateix escenari gairebé es va col·lapsar cap a les 11 de la nit amb l’actuació d’Alfred García, sorgit de la factoria d’Operación Triunfo però capaç d’obrir el seu concert amb una potent versió d’Insurrección d’El Último de la Fila, descoberta trenta anys després per unes fans molt joves i entregades, algunes de les quals s’havien instal·lat a primera hora del matí davant de l’escenari per estar més a prop del seu ídol.

A la 1 de la matinada, Els Catarres van obrir amb Martina l’últim gran concert de divendres a la Rambla, ben entrenats després de tot un estiu ple de bolos, però abans de la seva gran revetlla, va haver-hi també un moment per recordar els presos polítics i els exiliats: davant d’una pancarta que reclamava en anglès la seva llibertat, desplegada per membres d’Òmnium i de l’ANC, el cantant figuerenc Joanjo Bosk va llegir una carta que Jordi Cuixart li va fer arribar quan va actuar fa uns dies a la presó de Lledoners (“La música ens fa sentir alguna cosa que s’apropa a la idea absoluta de llibertat”) i tot seguit Laura Puig, filla del conseller Lluís Puig, també va fer arribar al públic de l’Acústica les seves paraules: “Aquells que ens volen muts ara estan espantats per la força del nostre poble.”

Prèviament, Joanjo Bosk ja havia ofert a la plaça de la Palmera un concert farcit de poesia, memòria i inconformisme, molt ben acompanyat per les guitarres de Lluís Costa i Lluís Figueras i els tambors de Toni Molina. Des de la balconada del teatre El Jardí (“Em sento com el Papa!”) l’islandès Halldor Mar va crear tot sol nous ponts entre Catalunya i el món, abans que Serial Killerz (DJ i bateria) creessin la il·lusió que estàvem escoltant AC/DC i Nirvana.

A la plaça Catalunya la poesia i les bones melodies van continuar amb una altra impecable actuació del gegant Joan Dausà i uns Mishima que van tocar íntegrament el seu immens Set tota la vida, per celebrar els seus 10 anys, en un llarg i emocionant concert que van completar amb altres 14 temes per saciar la set dels seus seguidors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.