Cultura

Tornar a ‘La ciutat’

L’escriptora Assumpció Cantalozella publica una reedició revisada i “amb una trama més elaborada” de la seva tercera novel·la

Assumpció Cantalozella (Santa Coloma de Farners, 1943) estava enllestint una nova novel·la al voltant del procés i un diàleg a través d’internet entre partidaris i detractors de la independència quan de sobte (“no sé què em va passar”, confessa) va sentir la necessitat de recuperar la seva tercera novel·la, La ciutat, publicada el 1990 per Columna. “Va ser un coup de foudre”, diu, una espècie de passió espontània inexplicable. Ara, l’editorial Gregal l’acaba de reeditar, en una versió revisada per l’autora, que ha aprofitat l’ocasió per fer-hi algunes millores estilístiques i teixir “una trama més elaborada”. “Ara tinc uns coneixements que llavors no tenia, i volia que en aquesta novel·la també es pogués apreciar el meu estil”, afirma Cantalozella, que el 1999 va iniciar amb El retorn d’Hug Roger una sòlida trajectòria en el món de la novel·la històrica, que ha continuat amb títols com ara Corpus de Sang i la trilogia iniciada amb L’amor secret del rei En Jaume, a la qual va seguir El confident dels reis, en un periple que tancarà Jaume I, el legislador, de la qual ja té definit l’esquema argumental.

La ciutat parla també d’història, però d’una història més propera: la novel·la està ambientada a Girona, bàsicament al Barri Vell, entre la tardor del 1974 i la primavera del 1975, en un moment en què la mort imminent del dictador s’esperava amb un “moviment brutal de democràcia soterrada”. Cantalozella ho sap bé perquè ho va viure en primera persona, com una de les fundadores de Convergència Socialista, un dels precedents del PSC. Per plasmar aquell món de reunions clandestines en cases de pagès i esglésies, l’escriptora recorre a dos protagonistes, els cosins André i Jordi Estor: el primer, fill d’un exiliat republicà a París, té 40 anys i és un advocat i escriptor que ha viscut el Maig del 68. Quan el seu cosí mor a només 28 anys, li truquen perquè vingui a Girona per assistir al seu funeral i s’hi troba gairebé una manifestació. L’André es convertirà en dipositari de l’arxiu del seu cosí, que conté alguna cosa que, pel que sembla, interessa molt algú que el persegueix d’amagat, potser la policia secreta. “En aquesta trama, la ciutat es converteix en un laberint on hi ha molt de moviment subterrani, com passava en aquell moment a la resta de Catalunya i de l’Estat espanyol.” Segons Cantalozella, La ciutat és el testimoni d’una època en la qual veu innegables paral·lelismes amb el moment actual. “Com llavors, ara tot tremola.”

Avui Xavier Graset presentarà La ciutat a Barcelona, dins la Setmana del Llibre en Català (17 h), i el 20 de setembre l’exalcalde Antoni Solà ho farà a la biblioteca pública de Santa Coloma de Farners (19 h). El 17 d’octubre vinent, Assumpció Cantalozella visitarà València per fer-hi una presentació conjunta d’El confident dels reis i La ciutat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Sala Muntaner de Barcelona tanca portes després de 22 anys

Barcelona
Festival de Sant Sebastià

Robar i robar

sant Sebastià

La Porta de l’Infern, oberta de nou

Joan Miquel Oliver
Músic

“Tinc la sensació de ser un nen i estar descobrint el món”

BARCELONA

Contra l’abús de poder

bARCELONA

Damià Escuder, l’utòpic

Girona

Un país de llegendes

girona
Pròxim capítol:80. La verge segrestada (Santuari de Núria, Queralbs)

La vila saquejada

PALAFRUGELL
Crítica
teatre

De línia clara