Cultura

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó

Carlos Marques-Marcet filma a València ‘La mort de Guillem’, que recrea l’assassinat del jove antifeixista i el dol dels seus pares, presents ahir en el rodatge

“Per mi no existeix l’íntim sense el polític ni el polític sense l’íntim”, diu Marques-Marcet

“La família ha guanyat la injustícia.” El productor valencià Rafael Monés resumeix amb aquesta frase el fruit de la llarga lluita dels pares i les germanes de Guillem Agulló, mort fa 27 anys, per explicar al món que va ser un assassinat polític perpetrat per un grup feixista per la seva ideologia antifeixista i independentista. Una pel·lícula de ficció s’afegeix ara a les nombroses veus que han denunciat el crim, La mort de Guillem, de Carlos Marques-Marcet, un cineasta premiat per tots els films que ha dirigit: 10.000 km, Tierra firme, 13 dies d’octubre i Els dies que vindran.

“Ja coneixia aquesta història, jo formava part de grups antifeixistes i tinc família a Vila-real –explicava ahir el cineasta a la premsa, durant un descans del rodatge a València–. Va ser una proposta dels productors, vaig pensar que era un bon moment per parlar-ne.”

Començat el 25 de novembre, el rodatge s’acabarà el 20 de desembre. A més de València, es filma a Burjassot i Montanejos, els pobles on va néixer i morir Guillem Agulló. L’estrena està prevista a TV3 la tardor vinent i és possible que abans s’estreni també als cinemes i passi per algun festival.

Sovint explora emocions, però no és la primera vegada que Carlos Marques-Marcet fa cinema de contingut polític. El 2015 va estrenar la pel·lícula per a la televisió 13 dies d’octubre, sobre l’afusellament de Lluís Companys. “La denúncia política també són sentiments –reflexiona el cineasta–. Les idees i els sentiments no van mai separadament. Per mi no existeix l’íntim sense el polític ni el polític sense l’íntim, per això aquesta pel·lícula juga amb els dos pols.” En coherència amb la seva visió, La mort de Guillem és també, doncs, la història del dol d’uns pares, de la memòria d’un fill perdut. Un noi educat en el compromís polític i assassinat precisament per aquest compromís.

Escena del judici

Ahir al matí, a l’institut La Ciutat de l’Aprenent, Carlos Marques-Marcet rodava l’escena del judici als acusats del crim. Una seixantena de persones estaven assegudes en una sala presidida per un jutge i dos funcionaris amb toga. Un grup de nois van entrar a la sala, escortats per tres policies que els van treure les esposes sota la mirada atenta del públic i es van asseure davant el jutge.

Yanni Collado interpreta Guillem. Ahir no actuava, però va ser al rodatge per parlar amb la premsa. Tant ell com els altres joves antifeixistes són interpretats per joves d’aquesta ideologia. “Un amic em va passar la informació del càsting. No sabia si fer-ho, qui és ningú per fer de Guillem?” Per a ell és “un referent”, “una imatge de lluita”. Però finalment s’hi va presentar i va ser l’elegit. “Al final es tracta de fer justícia i mostrar com va ser de veritat”, conclou.

El director creu que “explicant la seva mort no n’hi ha prou per entendre què representa Guillem Agulló”. “M’interessa explorar com s’arriba al concepte de Guillem com a símbol de lluita i com és assassinat un noi de divuit anys; a la pel·lícula hi ha aquests dos vessants.” També s’interessa pel dol dels pares, hi ho fa fixant-se “en la quotidianitat, en la casa d’aquesta família que sempre era plena de gent i després hi regna el silenci, que és la millor eina per expressar el dolor”.

Abans de rodar van fer una trobada entre els actors i la família i els amics, que no s’havien ajuntat des de l’assassinat. “Va ser molt important –explica el director–, vam fer un procés per intentar entendre què significa perdre un fill. El més difícil quan falta una persona és que la família es configura de nou. És un procés molt dolorós, el fill ja no hi és i la família és una altra.”

Sergi Moreno, productor de Lastor Media, una de les tres productores del projecte, juntament amb TV3 i el canal públic valencià À Punt, explica que fins i tot “hem rebaixat fets dramàtics, perquè resultaven inversemblants”.

Rafael Molés, productor valencià del projecte, insisteix que “és un cas conegut per la gent gràcies a la gran feina de la família”. “Sense el seu treball no seríem aquí. És la família que ha preparat la societat per a un projecte així, han guanyat el judici durant els més de 25 anys que han passat des de l’assassinat, juntament amb la feina de periodistes, col·lectius... Cadascú ha sumat perquè es faci justícia.” Al fet que finalment es dugui a terme el projecte en aquests moment hi ha ajudat el 25è aniversari, “una excusa que ens ha servit de palanca”, el canvi polític amb govern d’esquerres a la Generalitat valenciana, que “ha fet el projecte més fàcil”, i “la pèrdua de la por de la gent”.

L’intèrpret de Guillem, Yanni Collado, creu, en canvi, que tot segueix igual: “No han canviat res les coses, t’estàs jugant una mica el cap per parlar de la immunitat de la dreta valenciana, i de la dreta en general. Per mi interpretar el Guillem Agulló és posar-te una diana, és un acte de militància i de lluita. Fent aquesta pel·lícula t’exposes més que anant a una manifestació.”

Amenaces

Rafael Molés, de la productora valenciana de SUICAfilms, explica que “hem patit amenaces durant el rodatge”. “La societat ha madurat i s’ha fet més forta, però ara hi ha una presència real de l’extrema dreta a les institucions. Ens sentim forts, però l’extrema dreta s’hi sent també. L’amenaça és constant, la realitat s’infiltra a la pel·lícula. La família ens va dir que ens està passant el que a ells els ha passat durant molts anys.” Molés avisa que “o assumim les conseqüències del que pugui passar o deixem que altres ocupin l’espai públic”. Un dels candidats a interpretar Guillem Agulló es va retirar per por.

Marc Roma, de la productora catalana Som*Batabat, explica que un dels referents, almenys en la fase d’escriptura de guió, va ser Omagh (Pete Travis, 2004), en el sentit que “és una pel·lícula que parla del dol d’una família, en aquest cas el dolor que provoca la mort de Guillem”. Mostra “com la campanya per denunciar la injustícia fa de motor per la subsistència emocional de la família, els pares i les dues germanes”. El productor també comenta que La mort de Guillem forma part de la campanya La lluita continua, una iniciativa de mobilització social, política i de recuperació de la memòria democràtica (www.lalluitacontinua.org). “Vam decidir anar més enllà per donar-li més ressò, amb un llibre de Núria Cadenes, una pàgina web, concerts...”, explica Marc Roma.

27 anys de lluita dels pares per fer saber la veritat

“Hem guanyat el judici al llarg del temps, la gent sap que va ser un assassinat polític.”. Guillem Agulló, pare del jove assassinat el 1993, ha lluitat juntament amb la mare, Carme Salvador, i altres persones i col·lectius per denunciar un crim polític i la injustícia en el judici contra els assassins del seu fill. “Volem contar la veritat, la mort de Guillem no va ser per una baralla de joves, sinó una mort política”, hi afegeix la mare. Tots dos eren presents ahir al rodatge de La mort de Guillem.

Pedro José Cuevas, autor confés de la punyalada que va matar Guillem Agulló Salvador, només va passar quatre anys en presó. Per contra, s’han dictat sentències de nou anys de presó per haver-se manifestat pacíficament o per lesions a un policia en una baralla de bar. El cas evidencia les greus mancances del sistema legal espanyol i la impunitat i protecció de què gaudeix encara l’extrema dreta.

Per si no han patit prou en 27 anys, els pares expliquen que “recentment” encara hanrebut amenaces. Han aparegut pintades a les parets sobre el seu fill amb símbols nazis, de Vox al costat de casa i una bandera espanyola pintada damunt el nom del fill.

Carlos Marques-Marcet va explicar ahir: “Tenim una relació pròxima amb els pares de Guillem des dels inicis, ens han ajudat moltíssim. Ens han deixat records, fins i tot la bandera que tenia penjada a l’habitació, per ser el màxim de fidels en la construcció narrativa.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor als 59 anys Xavi Turull, percussionista d’Ojos de Brujo

Barcelona

El mosaic ceràmic i l’escultura de Subirachs tornaran a l’edifici Mercuri

Barcelona

Consciència de classe

barcelona

Alerta Subirachs

barcelona

Addicta a la rebel·lió

girona

Teatre transatlàntic

GIRONA

Una nova ‘app’ cultural

BARCELONA

Les primeres lletres del Mot

Girona / Olot

Els torroellencs Despit, als Països Baixos

torroella de montgrí