Bruce Chatwin

Hi ha escriptors que m'hagués agradat conèixer, com ara Bruce Chatwin, una de les veus més personals de la narrativa britànica del segle XX. El vaig descobrir tot llegint la nouvelle Utz, la història d'un col·leccionista de ceràmica de Meissen. Hi aboca tota la seva experiència com a expert a Sotheby's (a la foto). Després va deixar el món de glamur i vanitat de les subhastes londinenques per viatjar. El seu llibre més conegut, A la Patagònia, és el testimoni més sòlid d'aquell temps.

Admiro el seu estil clar i concís i les observacions sempre acurades i intel·ligents, tant si parla d'un objecte d'art com d'un paisatge natural. Chatwin va ser un visionari, un escriptor que va revolucionar el gènere del viatge i que es va situar en un territori avui molt contemporani, el que està en la frontera de la realitat i la ficció, del periodisme i la literatura.

La seva figura està bastant oblidada. Després de la seva prematura mort a causa de la sida el 1989, va esdevenir un autor de culte, però amb els anys, no se l'ha tingut gaire present. Les seves cartes, Bajo el sol, recentment publicades, donen una idea precisa del seu talent en estat pur, en tant que no han estat corregides. Són el retrat d'una personalitat carismàtica, de nen i fins als últims i dramàtics moments. Possiblement va ser el gran escriptor anglès de la generació dels vuitanta (Amis, Barnes, Rushdie), però coneixem una part molt petita del que hagués pogut ser la seva obra. Em recorda molt l'artista Bruno Fonseca, que va viure a Barcelona i va morir a Nova York en circumstàncies similars: eren joves, brillants, viatgers...