portes. enfora
J.b
Segon tango escènic del Temporada Alta
La segona edició a la capital de Buenos Aires multiplica l'atenció mediàtica i dels espectadors, que queden captivats per la creació catalana
NNarcís Puig: “No pensàvem que aconseguiríem tant de públic en tan poc temps”
Temporada Alta ja exporta. El festival de tardor de Catalunya vol ser un cartell on es coneguin les novetats i els espectacles de referència internacionals (principalment europeus i de l'Amèrica Llatina) i on els artistes de casa trobin oportunitats per mostrar-se a fora. La complicitat estreta entre l'equip de Salvador Sunyer i Claudio Tolcachir (La omisión de la familia Coleman i El viento en un violín) va permetre l'any passat iniciar aquest pont aeri de Catalunya a la sala Timbre 4. Enguany, es repeteix operació des del cap de setmana passat i fins aquest diumenge. Sergi López ha estat una bandera molt vàlida per situar la Semana catalana, en unes dates (ara és estiu) a l'Argentina, en què la cartellera és fluixa i integra bé l'aventura. La forta demanda d'entrades va implicar que es programessin noves funcions del 30/40 Livingstone de Sergi López i Jorge Picó, i també del Sé de un lugar amb la companyia Prisamata. Si l'any passat les entrades es van comprar els últims dies, enguany estaven exhaurides molt abans, senyal que hi havia interès i coneixement, comenta Narcís Puig, que impulsa aquestes activitats a Buenos Aires: “No pensàvem que aconseguiríem tant de públic en tan poc temps.”
El cartell inclou el Torneig de Dramatúrgia Internacional entre dramaturgs catalans i de Buenos Aires (l'any passat el guanyador va ser El crèdit de Jordi Galceran). Enguany, Jordi Oriol presenta les seves opcions (se sabrà diumenge) com a guanyador del certamen català amb Muda muda, al costat de Pere Riera amb el seu Red Pontiac, que ja ha dut a escena a Catalunya amb notable èxit. Per la part argentina, entren al joc una dramaturga amb obres ja estrenades com és Mariana Mazover i un equip format per tres dramaturgs que han unit forces per al torneig (Melisa Hermida, Gonzalo Ruiz i Maxime Seugé), autors vinculats més directament a la sala i a l'escola de Timbre 4.
L'espectacle de Sergi López i Jorge Picó, 30/40 Livingstone, que encetava el festival, va deixar gent al carrer en tres funcions programades, una d'elles addicional, que va exhaurir localitats en menys de 24hores i tot i mirar d'ampliar l'aforament. Dimarts, els actors de Vilanova i la Geltrú ja viatjaven cap a Suïssa.
També es van programar funcions complementàries de Sé de un lugar d'Ivan Morales, un títol que sortia per primer cop de l'Estat espanyol. Amb les quatre representacions previstes inicialment exhaurides, se n'hi van sumar dues més que també van resultar insuficients. L'autor i director no descartava dimarts a la tarda (anant de camí a l'aeroport del Prat cap a Buenos Aires) que fessin alguna sessió improvisadament en cases d'amics o al restaurant d'un amic.
Lali Ayguadé va presentar aquesta tardor al cap de setmana dels programadors Portland, una peça elaborada conjuntament amb Marcos Morau (director de La Veronal). Ara la representarà juntament amb un altre solo breu, Incógnito. El festival ha inclòs en la seva programació un concert que Maria Coma va fer al Café Vinilo de la mateixa capital argentina.
Ivan Morales agafava l'avió amb les expectatives que la companyia segueix fent-se forta. La interpretació a Buenos Aires de Sé de un lugar, l'obra que els ha obert totes les portes (Jo mai, pràcticament es va estrenar a la tardor però no ha tingut una forma tancada fins a la temporada al Lliure de Gràcia), haurà de desempallegar-se del més quotidià i anecdòtic, per furgar en la profunditat, en l'arrel. Prisamata aspira a trobar horitzons més amplis. Buenos Aires, en aquest sentit, significa un lloc on aprendre maneres de treballar que reforcin el seu llenguatge. Morales aspira que la companyia sigui estable a Catalunya, on treballi i estreni i, posteriorment, pugui girar arreu. Dels viatges en vol treure nou material que confronti amb la dramatúrgia pròpia i així donar nou aire a la companyia i també a la cartellera autòctona. La companyia allargarà la seva estada una setmana. No descarten viatjar a algun altre país pel seu compte, tot i que tenen compromís a Madrid pels mesos de març i abril. Aquest Sé de un lugar segueix triomfant.