història
Xavier Ferré
Valor polític d'un anhel
Més enllà del nombre exacte de voluntaris catalans que intervingueren en la Legió Estrangera en el decurs de la Primera Gran Guerra (1914-1918), cal destacar la construcció d'un referent que té finalitat de cohesió nacional. Queda clar d'aquesta excel·lent monografia que el Comitè de Germanor dels Voluntaris Catalans fou constituït per internacionalitzar un plet nacional a Europa. I la funció que hi pogués fer el destacament militar compatriota, amb el corresponent suport polític dels catalanistes republicans i independentistes, era fonamental. Amb tot, el rerefons raïa en la capacitat institucional del comitè fundat el 1916.
El que es desprèn de la recerca de Martínez Fiol i de Joan Esculies és, és clar, la continuada interferència del govern espanyol davant l'objectiu que el voluntariat del país disposés de representació independent. El combat, doncs, que mantingué el doctor Solé i Pla per assolir la representació internacional dels nostres combatents era absolutament desigual davant la burocràcia espanyola que actuava en contra. Com hi actuava la revista España, òrgan que aplegava la intel·lectualitat liberal (i socialista). Però no tots els impedients venien de Madrid.
Neutralitat relativa
El convuls context de 12.000! concreta les diverses concepcions de les forces polítiques que instrumentalitzaven una neutralitat de l'Estat espanyol que no ho semblava quan afectava els interessos econòmics –la limitació de la unió sagrada cara al suport als voluntaris catalans aliadòfils– des de la Lliga Regionalista als lerrouxistes.
Amb tot, allò més remarcable d'aquest treball és mostrar el que pensen els voluntaris. Des de primera línia, des de la trinxera, la correspondència que fan arribar al doctor Solé i Pla revela la dimensió humana dels gairebé dos mil combatents al front. Però també explicita impostures i falses identitats. Com també cal tenir en compte la dimensió simbòlica del conflicte representat pel Comitè de Germanor: l'estelada i els seus orígens anticolonialistes.
La recerca, amb un extraordinari desplegament de fons documentals internacionals, esdevé, doncs, una microhistòria de l'evolució dels corrents del catalanisme reformista, regenerador, i l'emergència, en part des de la Unió Catalanista de Martí i Julià, d'un moviment d'alliberament nacional amb l'espill a Irlanda i a Txèquia. El monument que finalment s'inaugurà als voluntaris al parc de la Ciutadella el 14 de juliol del 1936 simbolitzava la primera reivindicació nacional en el marc d'una contesa militar exterior després del 1714. No fou possible a causa de la raó d'estat, però el que en restà a l'imaginari col·lectiu, quan l'independentisme coetani anava trobant lideratges (de Macià a Daniel Cardona), serví per legitimar una causa. No foren 12.000, però déu n'hi do la feina feta amb molt pocs mitjans.
