Cultura

des del jardí

vicenç pagès jordà

Llegir no ens fa bons

M
Molt abans de l'anomenada Solució Final, Goebbels va propugnar l'extermini dels jueus “sense sentimentalismes”

Ara que llegir s'ha convertit en una extravagància sorgeixen tot de llegendes sobre els beneficis morals de la lectura. Sembla que llegir sigui bo en general, com si fos el mateix submergir-se en el manga o en la poesia postsimbolista, com si els efectes de familiaritzar-se amb Montaigne fossin els mateixos que els de la lectura continuada de Filippo Tommaso Marinetti o E. L. James.

Alguns ciutadans arriben a sostenir que llegir llibres bons ens fa bons, com si la literatura de qualitat activés una espècie d'hormona de la virtut. A aquestes afirmacions hi podem oposar un fet no gaire edificant, si bé perfectament documentat: resulta que un dels personatges més perversos del segle XX, a qui el mateix Hitler havia de parar els peus quan propagava l'odi, va ser un lector àvid. Em refereixo a Joseph Goebbels (1897-1945), el ministre de Propaganda del Tercer Reich i mandatari per a la Guerra Total.

De ben petit, Goebbels va manifestar un interès ben viu per la lectura. Apassionat per l'obra de Goethe, Ibsen, Strindberg i Tolstoi, va escriure poemes, una novel·la i unes quantes obres de teatre, una de les quals inspirada en el protagonista de la novel·la Crim i càstig, de Dostoievski. A la Universitat de Bonn es va doctorar en l'obra de l'escriptor romàntic Wilhelm Schütz. Acabada la carrera, va treballar a la secció de cultura d'un diari i va pronunciar conferències sobre literatura alemanya contemporània. Quan es va afiliar al Partit Nacionalsocialista, aquest pòsit li va servir per desencadenar campanyes de propaganda intenses i innovadores, que van tenir molt a veure amb l'arribada de Hitler al poder. Després va controlar fèrriament no només la propaganda, sinó també la premsa, la ràdio, el cinema, el teatre i les exposicions del Tercer Reich.

Molt abans de l'anomenada Solució Final, Goebbels va propugnar l'extermini dels jueus “sense sentimentalismes”. Els seus discursos incendiaris desencadenaven actes de violència ben concrets, com el de la Nit dels Vidres Trencats. “Tolerar mata”, va arribar a escriure. A partir de 1942, per les dificultats en el front de l'est, exigeix convertir Alemanya en un gran campament militar on no estigui permès res que no contribueixi directament a la guerra. Qualsevol dubte expressat sobre qui la guanyaria podia conduir a l'execució. A les parets de Berlín va fer-hi pintar l'eslògan “L'odi és el nostre deure, la venjança la nostra virtut”. Malauradament, les lectures de Goebbels no el van convertir en una bona persona, sinó que el van fer més eficaç a l'hora d'estendre l'horror.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La història de Catalunya demana respecte

barcelona

La cultura, més forta i propera

girona

Els amics de Mario

salt

Una inversió en literatura

Barcelona

Johnny Depp, un activista a la Berlinale

Berlín

‘Dolors’, la primera sèrie al teatre, demà a Girona

GIRONA

Alanis Morissette farà un concert el 17 d’octubre al Palau Sant Jordi de Barcelona

Barcelona

Santi Vila presenta les escriptures de casa seva al jutjat d’Osca per fer front a la fiança de Sixena

Barcelona
YASMINA KHADRA
NOVEL·LISTA ALGERIÀ

“La corrupció és arreu on ha arribat l’home, és planetària”

barcelona