La llum d'Ingmar Bergman sona al Palau
“És una música molt sensual, plena d'ambients i colors que van canviant.” Així defineix el director Ernest Martínez-Izquierdo la Laterna magica de Kaija Saariaho, una obra que presentarà per primer cop a Catalunya aquest vespre al Palau de la Música Catalana. Coneixedor a fons de l'obra de la compositora finlandesa, de qui ha dirigit diverses composicions arreu del món, Martínez-Izquierdo explica que aquesta en concret està inspirada en l'autobiografia homònima del cineasta Ingmar Bergman, que reflexiona, entre altres temes, sobre la importància de la llum. “En un dels paràgrafs parla dels diferents tipus, la fosca, la sensual, l'obliqua o la directa, i això és el que xiuxiuegen en un moment donat els músics de la secció de vent.” Segurament aquesta és una de les originalitats d'aquesta partitura, que, en la seva estrena, l'agost del 2009 amb la Philharmonie de Berlín dirigida per Sir Simon Rattle, va decebre l'autora. “Es veu que els músics no estaven contents d'haver de xiuxiuejar i ho van fer a desgana, i és un component complicat que requereix molta precisió.” En canvi, l'orquestra que la interpretarà al Palau, la Gulbenkian de Lisboa –amb qui el director barceloní ja va fer l'òpera Emilie de Saariaho– “té molt bona disponibilitat”. Atenció també a les sis trompes que representen el color vermell del film Gritos y susurros de Bergman.
El concert inclou altres al·licients de pes, com ara el retorn del pianista rus Nikolai Lugansky, que interpretarà el Concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov, un dels més apoteòsics del compositor, i finalment clourà la vetllada L'ocell de foc, d'Ígor Stravinsky, un dels ballets que va compondre per als Ballets Russos de Diàguilev que va sacsejar el públic parisenc en la seva estrena, el 1901. “Stravinsky funciona molt bé amb la Kaija, perquè els dos a la seva manera són impressionistes, una música que cerca la sensualitat i els colors, als antípodes del dodecafonisme, vaja”. L'exdirector de l'OBC tornarà al Palau el 25 de febrer amb la formació BCN216 amb un programa francès (Ravel, Falla, Stravinsky) que incorpora també una peça de Saariaho, l'Emilie Suite.