Cultura

Josep Maria Tarragona

Escriptor i enginyer industrial

“Gaudí tenia un pla per fer la Sagrada Família en 10 anys”

No va acceptar l'encàrrec mogut per la fe religiosa sinó per ambició professional

L'enginyer industrial Josep Maria Tarragona (Barcelona, 1957) ho sap tot, o gairebé, de la vida d'Antoni Gaudí. Anys d'investigació han culminat ara en el llibre Gaudí, l'arquitecte de la Sagrada Família (Torsimany Books), en el qual ressegueix un periple vital i creatiu marcat per l'ambició, primer, i la fe religiosa, després. Tarragona no és un biògraf qualsevol de Gaudí: el 2012, el vaticà va rebre un document redactat per ell que serà clau per decidir si el papa beatifica o no el geni català.

Sobre Gaudí s'escriu molt...
Hi ha molt material turístic. Molt vol dir moltíssim. Barcelona està en ple boom turístic i el seu producte estrella és Gaudí. D'estudis d'un nivell superior n'hi ha molts menys.
Què aporta el seu títol en aquest magma de publicacions?
Hi ha molts estudiosos de la seva obra, bons i d'arreu del món. Però de la seva persona, no. Els autors de les biografies clàssiques eren arquitectes, els seus deixebles. Per tant, el seu focus d'atenció eren les seves obres. La meva biografia posa el focus en la persona. Naturalment, és la meva visió, però és una visió complerta. I documentada: el Gaudí novel·lat no m'interessa. I Gaudí s'ha novel·lat i es continua novel·lant moltíssim.
Fa molts anys que està escrivint i reescrivint la biografia de Gaudí. Què hi ha de nou en aquest últim volum?
El 1999, vaig publicar Gaudí. Biografia de l'artista (Proa). Des de llavors, he anat investigant, he acumulat molta documentació, he rectificat errors i, sobretot, he fet noves troballes. Per exemple, que Gaudí va voler construir la Sagrada Família en 10 anys. El seu pla era aquest. El que passa és que l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep no va poder recaptar els diners suficients. Una altra dada inèdita és que Gaudí no va acceptar l'encàrrec de la Sagrada Família mogut per la fe religiosa sinó per ambició professional. Ell volia transformar Barcelona en la ciutat de Gaudí. Era un home molt ambiciós, sí, i en l'encàrrec de la Sagrada Família va veure l'oportunitat de donar un primer gran cop d'efecte a Barcelona i al món.
Vostè és el biògraf oficial de la causa de beatificació de Gaudí. No sé si convencerà gaire el vaticà, aquest Gaudí jove tan pendó...
El Gaudí jove combregava amb les idees cientifistes del segle XIX, és a dir, pensava que el progrés científic faria innecessària la religió. I durant les guerres carlines estava en el bàndol liberal del general Prim. De jove també coneix les possibilitats que dóna el diner, el luxe, la vida frívola de certa burgesia... Li agradava anar als restaurants de més nom, vestir de primera, muntar els millors cavalls... Què passa després? Doncs que coneixent totes les opcions de vida i les escoles filosòfiques i ideològiques de la seva època, tria ser cristià en la segona part de la seva vida. Fa aquesta tria lliurement. I es converteix en un cristià fervorós.
Tota la vida sentint a dir en cercles religiosos que a Gaudí no se li coneixen aventures amoroses i vostè ara n'hi treu mitja dotzena. Pepeta Moreu va ser el seu gran amor? I perdoni que hi insisteixi, però això tampoc sembla que pugui ajudar massa a fer-lo beat...
Si pensem en Sant Agustí i la seva agitadíssima joventut... I no és l'únic. A veure si ens entenem: Gaudí tampoc va ser mai, de jove, una mala persona! No era creient, però el seu comportament va ser sempre decent.
Parlàvem de dones...
He localitzat diverses dones importants en la seva vida. La primera va ser una noia del Rosselló. Gaudí va estar molts anys enamorat d'ella, però va ser un amor platònic. Quan ve a Barcelona a estudiar, cau rendit d'una altra noia, de família rica, però la seva mare se'l treu de sobre perquè el veu com un marrec de poble. Més endavant, apareix la Pepeta Moreu, molt viscuda ella, que pren la decisió assenyada: el seu matrimoni amb Gaudí no és possible. La més important va ser una noia de Tarragona, amb la qual es van arribar a prometre i tot. Però ella va trencar el compromís per fer-se monja. I encara va festejar una última dona, que també el va rebutjar per fer-se monja. A Gaudí li agradaven molt les dones, molt i molt! I n'hi va haver d'altres, en la seva vida... Però no les tinc documentades. Totes les altres, sí: amb noms i cognoms, fotografies...
Creu que Gaudí serà beatificat?
De mèrits en té. El procés està molt avançat a Roma. És lent, però va endavant. L'únic que ens manca és un miracle, que es pot produir, amb la intercessió de Gaudí, en qualsevol lloc. Necessitem aquest miracle.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.