Cultura

Cultura

Gimferrer equipara Proust amb Picasso

La primera notícia de l'autor francès a Catalunya va arribar a través de Gaziel, que el 1914 estudiava a París

Què passa si poses Joyce i Proust a la mateixa habitació? Que a penes saben què dir-se. El poeta Pere Gimferrer va servir-se ahir de l'anècdota del famós sopar a l'hotel Majestic de París en què van coincidir els dos titans de la literatura del segle XX per remarcar la gran aportació del francès respecte de l'irlandès: “Fer emergir de la jungla de la tradició heretada la gesta d'un narrador que inspira llàstima, admiració i solidaritat i en la qual es pot reconèixer des d'un traginer a un aristòcrata”. Gimferrer, que va oferir la lliçó inaugural del seminari comparatista Proust a Catalunya en la seva primera visita a la Universitat de Girona, va equipar la troballa proustiana a la revolució que havia significat Picasso respecte a la pintura del segle XIX: “Amb ell, la prosa posterior a Chateaubriand arriba a la seva culminació i també a la seva destrucció per excés de saturació. Literalment, fa esclatar l'idioma.” La Recherche, que va ser publicada en bona part pòstumament, respon a una operació tardana, lenta i molt meditada per conciliar “el desig d'escriptura amb la vida personal”, que segons Gimferrer Proust va resoldre emmascarant l'homosexualitat dels personatges (fins i tot els caràcters femenins serien en certa manera transvestits) perquè l'obra no perdés interès universal. Però més enllà de la troballa que representa “haver concebut com una epopeia fins les vides més irrisòries”, Gimferrer veu en Proust el precursor de la novel·la d'autoconeixement, molt abans que prengués forma amb la crisi moral de la II Guerra Mundial.

Tot i que a Catalunya i la resta de la península Proust no va trobar-hi ressò fins que el 1919 va guanyar el Goncourt, Gaziel ja en coneixia l'obra des de 1914, quan estudiant a París el poeta Saint-John Perse n'hi va parlar. Ho va recordar el professor Herbert Craig, de la Universitat de Nebraska, en la segona intervenció de la jornada, durant la qual va recordar que la primera traducció mundial de l'obra de Proust va ser la que el 1920 va fer Pedro Salinas al castellà. Totes les ponències seran recollides en un volum al novembre per Arcàdia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una nova imatge per a Santa Caterina

torroella de montgrí

La realitat de la mort?

barcelona
Lluís Cabrera
FUNDADOR I PRESIDENT DEL TALLER DE MÚSICS

“Rosalía feia posar les piles als professors”

barcelona

Felicitat a ‘Ardara’

Barcelona

Una capella per al vi

Cantallops
Gran Bellocchio
Crítica
cinema

Gran Bellocchio

MÚSICA

La primera nadala de l’any a Olot

FREDDY PALMERO
PINTOR

“En els retrats barrejo pintura clàssica, còmic i «rock and roll»”

Barcelona

Cap a El Dorado

Barcelona