Art

Primo Levi, l’impur

El Born dedica un programa d’homenatge a l’autor de ‘Si això és un home’ en el 35è aniversari de la seva mort, amb múltiples mirades al seu immens llegat

La fisonomia del jaciment s’ha transformat amb una instal·lació fotogràfica i de textos seus

L’11 d’abril del 1987, Primo Levi es va tirar al buit pel forat de l’escala de casa seva. No va deixar cap nota de comiat i les raons del que sembla que va ser un suïcidi no s’han aclarit mai. Hi ha experts que dubten que el pes insuportable de la seva experiència a Auschwitz en fos la causa. Fins i tot s’aventuren a dir que sense el seu pas pel lager s’hauria tret la vida molt abans, pres d’un turment intrínsec a la seva personalitat. Transmetre la maldat de la shoah –conclouen– va ser el que va donar sentit a la seva existència. Sigui com sigui, aquest any en fa 35 que la humanitat va perdre una de les veus més lúcides i punyents dels horrors del feixisme, i a El Born, Centre de Cultura i Memòria se’l recordarà en un extens i intens programa d’activitats, Primo Levi. El testimoni, l’escriptor, el científic, que es va inaugurar ahir, coincidint amb el dia de l’alliberament del camp de Mauthausen, fa 77 anys, i que es perllongarà fins al 26 de juny.

“No hi ha memòria sense testimoni”, exclama la directora de l’equipament barceloní, Marta Marín-Domine, que ha tingut cura de tot el cicle, inclosa una instal·lació, Io sono un centauro, que ha transformat la fisonomia de l’edifici, amb una sèrie de fotografies de gran format suspeses al voltant del jaciment arqueològic. La que rep els visitants mostra un Levi distès i seductor repenjat en un balcó –com el d’El Born– d’una ciutat italiana que fins ara no s’ha pogut identificar, el 1980. “Era molt fotogènic i, quan posava per als fotògrafs, tenia molt sentit del joc i de l’humor”, sosté Marín-Domine a prop d’una altra imatge en què se’l veu entretingut amb les figures de filferro que tant li agradava fer –en la fotografia en qüestió, surt una papallona i una màscara rere la qual s’amaga.

L’homenatge d’El Born pretén abordar totes les facetes d’aquest home marcat per la tragèdia. El memorialista, per descomptat. El literat, també de ciència-ficció. El químic, la seva estimada professió. I inclús l’alpinista: “La seva formació física el va ajudar a sobreviure a Auschwitz”, remarca Lucio Izzo, director de l’Istituto Italiano di Cultura de Barcelona, que s’ha implicat en l’organització de l’esdeveniment, dels pocs a nivell internacional amb tanta ambició perquè els esforços es van posar el 2019 quan es va commemorar el centenari del naixement de Levi.

Va ser precisament a la muntanya, a la Vall d’Aosta, on va ser arrestat el 1943. Del descens a l’infern nazi en va escriure l’obra mestra Si això és un home, que fa 75 anys que es va publicar. Per acompanyar la instal·lació fotogràfica, la directora d’El Born ha escollit textos d’un altre llibre icònic, El sistema periòdic (1975), en què “fa un elogi a la impuresa com a manera de resistir el feixisme, que tant ressona en el present”, raona Marín-Domine. “Cal la dissensió, la diversitat, el gra de sal i de mostassa: el feixisme no els vol (...)”, va relatar Levi.

A El sistema periòdic, una autobiografia d’estil lliure i amarada de ciència, explica que una part de la seva família provenia del Segrià, d’on deuria ser expulsada el 1492 per decret dels Reis Catòlics. El fil de la diàspora dels jueus catalans l’estirarà Sílvia Planas, la directora del Museu d’Història dels Jueus, a Girona, en la tanda de conferències que clausuraran el programa, el 9 de juny.

Aquest cap de setmana (7 i 8 de maig), la pianista catalanoitaliana Sira Hernández interpretarà la peça que va compondre per al centenari, Don’t forget about that. Hernández, que als 4 anys se’n va anar a viure amb els pares a Torí, la ciutat natal de l’escriptor, va estrenar l’obra al Museu d’Art de Cerdanyola, i la pandèmia va impedir que pogués fer-ho a Itàlia. De nou a Catalunya, la tocarà per segona vegada acompanyada del recitat de fragments d’obres de Levi per part de l’actor Francesc Orella i l’actriu Cristina Giordana. Hernández va conèixer personalment Levi i se sentia amb “el deure moral i ètic” d’invocar musicalment el seu llegat: “Com ell va dir-nos, això va passar i això pot tornar a passar.”

El 24, el 25 i el 26 de maig, El Born allotjarà diverses conferències i taules rodones amb alguns dels màxims especialistes de Levi, com ara Marco Belpoliti, responsable de l’edició de les seves obres completes; Favio Levi –no confondre amb el seu fill, que està al cas del gest barceloní, i l’ha agraït–, president del Centro Internazionale Di Studi Primo Levi, i l’assagista Domenico Scarpa. En aquestes mateixes jornades també es valorarà la recepció de les traduccions de la seva literatura al català i al castellà. L’entrada a tots els actes és gratuïta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia