Tapar-se les vergonyes

Després del pas fulgurant pel T6 amb Lluny de Nuuk, Pere Riera presenta ara un artefacte de precisió que està cridat a ser un gran èxit. Una història ben contada, ritme vertiginós i un cartell d'upa són ingredients de pes perquè Desclassificats tingui una llarga vida escènica. La trama presenta una periodista de televisió que està a punt de fer una delicada entrevista en directe al president del govern. Sap que posarà l'entrevistat en una situació difícil per les acusacions que se li fan. La rep una mena de secretari amb inclinacions per l'etologia i provoca un malentès que amoïna la dona. Quan després sabrem que és el cap de premsa del president ja sospitem que ha provat de parar-li un parany i retallar les urpes de la reportera per mitigar els efectes del seu verb esmolat. Apareix el polític, a punt per torejar l'entrevistadora. Un altre cop d'efecte i ja la té collada. Amb calculats cops de teatre, Riera embolica la troca i converteix la relació dels tres personatges en un estira-i-arronsa trepidant. Ho fa amb uns intèrprets abocats als seus rols i còmplices de l'autor i director. Emma Vilarasau combina la intel·ligent elegància de la periodista amb la confusió de la dona verbalment agredida i el trasbals de la mare angoixada per una filla que acaben de detenir. Les tensions alteren el personatge, els seus principis i la seva estratègia. L'actriu modula amb extrema propietat la consternació que l'aclapara i el desbaratament de les seves expectatives. Abel Folk matisa els grisos maquiavèl·lics del secretari de premsa i activa tots els recursos per desestabilitzar la dona. Toni Sevilla destil·la serenitat i mà esquerra, i per un moment ens fa l'efecte de veure la implacable Terribas havent-se-les amb el lúbric Cavaliere. Explosiu!