Condemnen un banc a retornar els diners cobrats per comissions
Un jutjat de la Bisbal d’Empordà considera que no s’acredita que el cobrament obeís a cap despesa o servei que realitzés l’entitat financera
El jutjat de primera instància i instrucció número 2 de la Bisbal d’Empordà ha condemnat el Banc Popular (actualment Banc de Santander) a retornar a una empresa de la Bisbal els diners cobrats en concepte de comissions diverses, com ara comissions de descobert i de despeses per reclamació de deute vençut, les comissions per posicions deutores o excés i les despeses per petició de desemborsament.
La sentència, contra la qual es pot recórrer, implica el retorn de 33.887, 30 euros, segons els càlculs fets per la lletrada Anna Torroella, que ha portat el cas. “Per la nostra experiència, sembla que la gent no és gaire conscient que certes comissions que cobren els bancs, ja sigui a persones físiques o a persones jurídiques, no tenen raó de ser i no obeeixen certament a cap despesa o servei prestat pel banc, i que, per tant, son reclamables”, expliquen Torroella Advocats. En aquest cas concret, la sentència considera que l’entitat financera no ha justificat que les comissions que havia cobrat durant anys obeïssin a cap servei i que, per tant, no eren justificades. És a dir, el banc no ha justificat el servei ni la despesa que li comportava, per exemple, comunicar al client que estava al descobert. “No es justifiquen ni s’acrediten la realitat de les despeses que hagi comportat per a l’entitat demandada les posicions deutores o la situació de descobert, ni que, com a conseqüència d’això, l’entitat bancària realitzés cap gestió o cap servei”, diu la sentència. Així mateix, la resolució hi afegeix que “no consta que el banc hagi tingut cap despesa motivada per la situació de descobert o per posicions deutores derivades dels productes bancaris concertats per la demandant ni que, com a conseqüència d’aquestes circumstàncies, hagi realitzat cap gestió o servei”. “No només no s’han acreditat tals extrems, és que ni tan sols l’entitat de crèdit invoca quins serveis ha prestat dignes de tal remuneració”, es diu. És a dir, per exemple, no es detallen trucades telefòniques ni el cost d’aquestes o, si s’hagués fet servir correu ordinari, el cost dels segells, per exemple, explica el bufet d’advocats que ha portat el cas.