La construcció d’obra nova s’estén als barris de Girona
La capital gironina i bona part de la costa concentra la producció d’habitatge
En els darrers sis mesos, els preus dels lloguers han tocat sostre
Entorn 700 nous habitatges a la capital, sobretot a Domeny i Migdia
La construcció d’obra nova, un dels índexs de recuperació del sector immobiliari, s’està estenent a totes les zones de Girona, per primer cop des del final de la crisi. L’estudi de preus de mercat, que periòdicament elaboren el Gremi de Promotors i Constructors i els Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Girona recull aquestes dades “d’evolució positiva de preus” i de producció “quasi normalitzada “ d’obra nova en totes les zones de la ciutat. L’estudi assenyala que tan la capital gironina com bona part de la costa concentren l’activitat immobiliària a la demarcació, la qual s’està consolidant. “Per primer cop en els darrers anys l’estudi constata que Girona té producció d’obra nova en les quatre zones i de forma molt equilibrada”, va assenyalar Josep Maria Coll, president del Gremi de Promotors i Constructors d’Edificis de Girona. “Girona deu estar al voltant dels 700 habitatges amb llicència recent i bolcats al mercat i escampats tot i que una part important es concentra a la zona de Domeny i al final del Migdia”, va assenyalar Coll. D’aquesta manera no només hi ha noves promocions al centre –habitatges destinats a un comprador de poder adquisitiu alt– sinó també als barris.
Josep Maria Coll recalca que és un oportunitat per avançar cap a la normalització ja que “aquestes promocions noves s’adrecen a una forquilla àmplia de compradors”. La mitjana dels preus dels pisos nous a tots els barris de Girona ciutat s’han incrementat un 10% al llarg de l’últim any. En quant al mercat de segona mà, l’estudi recull un “creixement sostingut dels preus”. De mitjana, els increments se situen entre el 10 i el 12%. En relació a les expectatives dels propietaris per vendre, el president dels API de Girona, Joan Company va ressaltar que “els preus s’han apujat, però que els pisos que s’han incrementat per sobre la mitjana no es venen” . Va incidir en el paper dels bancs, més exigents i estrictes en el finançament, a diferència dels anys d’eufòria immobiliària”.
2018: més hipoteques
L’estudi posa de relleu un increment de les hipoteques a la demarcació el 2018. Es van formalitzar 5.957 hipoteques sobre habitatge, que representen un increment del 7,5% respecte l’any anterior. És la xifra més alta des del 2012 a la demarcació.
L’anàlisi que fa el sector del mercat d’habitatge de lloguer destaca que els preus han tocat sostre arreu de la demarcació. En comparació amb l’estudi de l’octubre del 2018, en la gran majoria de poblacions els preus es mantenen estables i amb una tendència sensiblement a la baixa. “El lloguer és diferent de la compravenda, perquè en aquest cas els preus no depenen del que et deixi el banc sinó de les rendes familiars”, va recordar Campany. El president dels API va insistir en què persisteix la problemàtica de manca d’oferta de lloguer d’habitatge.
LES FRASES
Incipient recuperació a l’interior
El creixement sostingut del mercat immobiliari que lideren Girona i Palamós , com a població de referència a la costa, no és homogeni a la demarcació. En aquest sentit, els responsables del sector van recordar que l’estudi demostra d’una manera molt clara que el mercat immobiliari és “molt local”. En l’àmbit dels municipis d’interior, s’han recuperat els preus a les poblacions de Banyoles, Figueres i Santa Coloma de Farners. Els responsables de l’estudi recorden que aquesta “incipient recuperació” cal valorar-la tenint en compte que són mercats que vénen de preus molt baixos i alguns casos allunyats dels paràmetres considerats normals. És, doncs, una recuperació és “lenta i paulatina ” va qualificar-la el president dels Promotors. Va posar casos concrets. Així, Figueres, tot i ser una important capital de comarca, els preus de venda dels barris més allunyats del centre se situen entre els 1.000 i els 1.375 euros el metre quadrat. “Són xifres que no responen a cap lògica que justifiqui la producció d’obra nova”, va concretar Josep Maria Coll. Per contrapartida, els agents immobiliaris van destacar el cas de Banyoles que van comparar a nivells de preus de Girona ciutat, tenint en compte la proximitat amb la capital gironina i el nivell de qualitat de vida. A Banyoles, al barri més allunyat el preu del metre quadrat és de 1.675 euros. A la capital del Pla de l’Estany, els preus han augmentat fins a un 20%. Aquests increments, en el cas de la segona mà, també s’han registrat a Sant Feliu de Guíxols o Lloret de Mar
Reclamen una legislació pel lloguer assequible
G. Busquets
Una família hauria de destinar a despeses d’habitatge al voltant d’un 35% dels seus ingressos. La dificultat per accedir a un habitatge i de lloguer assequible va ser una de les problemàtiques que van assenyalar els responsables dels promotors i els agents immobiliari. En aquest sentit, els dos col·lectius van reclamar un “canvi de xip” a les administracions públiques i als polítics “mesures legislatives i pressupostàries efectives” que afavoreixin la inversió en oferta de pisos de lloguer. “La solució del lloguer passa per incrementar l’oferta tant pel mercat privat com el parc d’habitatges públics destinats al lloguer social”. Tan Josep Maria Coll com Joan Company van incidir en “mesures de seguretat jurídica” tan pel propietari com per llogater. Company va recordar que a la jornada de lloguer celebrada al març a Girona es van exposar mesures que ja s’estan aplicant a altres països europeus i que són solucions “valentes i que sobrepassen el marc actual” . Entre aquestes hi ha la de crear un jutjat especialitzat en lloguers, impulsar contractes a llarg termini on les rendes depenguin del mercat i no estiguin congelades o bé permeten que els inquilins paguin la fiança en dos o més terminis.
Crítics amb la LAU
Els canvis a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) estatal o el decret de la Generalitat sobre la limitació de preus no lloguer no afronten, segons els dos col·lectius del sector immobiliari, ni “solucionen les problemàtiques de la manca de pisos de lloguer”. Pels apis i promotors, “són mesures fetes a corre-cuita, més pensades pel discurs polític i el titular, que no ajuden a trobar una estabilitat i equilibri entre llogater i propietari”