L'or trenca el rècord històric i es reforça com a valor refugi

La cotització de l'or continua el seu ascens imparable dels últims temps i ahir es va pagar a un preu rècord històric de 1.270 dòlars per unça, amb els analistes convençuts que el preu del metall daurat continuarà enlairant-se fins a assolir la cota psicològica dels 1.300 dòlars els pròxims dies.

Malgrat els tímids indicis de recuperació i les mesures per assegurar la solvència financera de països i entitats, els inversors fa molts mesos que tenen un interès creixent per les primeres matèries, les anomenades commodities en la terminologia dels mercats internacionals. I l'or s'està mostrant especialment atractiu en aquesta crisi, abans de la qual no havia superat mai la cotització dels 1.000 dòlars per unça. I, no obstant això, n'hi ha que creuen que l'or encara cotitza per sota de les seves possibilitats i recorren a l'evolució de la inflació en les últimes dècades per augurar-li encara més recorregut.

Jesús Palau, professor de finances de l'escola de negocis Esade, a més del valor que té l'or com a refugi en temps convulsos, assenyala “el fort component especulatiu que des de sempre envolta aquest sector, on qualsevol dada se sobreinterpreta” i acaba provocant sobrereacció”.

Per Palau, en l'encariment de l'or hi estan pesant la incertesa sobre el creixement i la salut financera dels EUA, que estan fent girar els ulls cap als valors tradicionals, com l'or, que sempre ha funcionat com a refugi. Recorda, però, que “hi ha hedge funds que hi estan invertint”, i que “fins i tot hi pot haver alguna entitat europea que pot demanar capital a l'1% al BCE i reinvertir-lo en or”, cosa que fa moure el mercat en la perillosa frontera de la bombolla especulativa.

Això és així fins al punt que, a parer del professor d'Esade, les celebrades normes de Basilea III, que endureixen els requisits de reserves mínimes per a la solvència de les entitats financeres, no estan abordant com caldria la regulació dels mercats de derivats. Entre aquests hi ha els futurs, les opcions i, efectivament, la cotització de l'or, però també altres primeres matèries de les quals depèn l'alimentació de molts milions de persones”.