Els països emergents es refreden

La forta embranzida econòmica que han viscut en la darrera dècada els països emergents, principalment els anomenats BRIC –l'acrònim en anglès del Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina– està ara en ralentí. La Xina, que feia més de dues dècades que tenia uns ritmes de creixement del PIB per sobre dels dos dígits, s'espera que tanqui l'any amb un augment del 6,8% del seu PIB, el Brasil ha entrat en recessió i l'economia russa va començar a perdre pistonada a mitjan 2014, quan el PIB trimestral va descendir. Al llarg del 2015 la caiguda ha estat intensa.

Les fluctuacions en els creixements del PIB són una de les característiques pròpies dels països emergents, tal com recorda el director d'economia internacional i mercats financers del Banc Sabadell, Sergi Martrat.

Malgrat que es tracta d'un canvi que tard o d'hora havia d'arribar, hi ha nombrosos dubtes que es plantegen davant aquest nou panorama: què és el que ha provocat, ara, aquesta parada? I, sobretot, quins efectes pot tenir això a la resta del món? Joan Tristany, el director general de l'associació d'empreses exportadores de maquinària (Amec), considera que hi ha tres causes que expliquen la ralentització dels BRIC: la caiguda dels preus de les matèries primeres, unes condicions financeres més volàtils i la manca de maduresa institucional, que ha dut a una certa inseguretat jurídica. Pel que fa a les matèries primeres, el fet que cada cop tingui menys remuneració en el mercat internacional fa, òbviament, que països productors com són el Brasil o Rússia es vegin afectats d'una manera directa. L'economista Enric Llarch explica que a mesura que la demanda industrial baixa, els preus han anat tornant a una situació més normalitzada, i creu que el factor especulatiu hi ha fet el seu paper.

Per la seva banda, el professor d'estudis d'economia i empresa de la UOC, Josep Lladós, hi afegeix que l'apreciació del dòlar ha acabat posant la cirereta al refredat dels emergents. “Molts països, especialment els de Llatinoamèrica, tenen deute extern en dòlars i cada cop els costa més tornar-lo i, a més, gran part dels ingressos que recapten estan associats a una activitat productiva i exportadora, el de les matèries primeres, que està perdent valor.”

Precisament, a principis de mes, el banc Goldman Sachs, d'on va sorgir el terme BRIC, va tancar el seu fons destinat a la inversió en els BRIC perquè han perdut atractiu per als inversors. L'economista Enric Llarch recorda que en el seu moment els mercats financers van derivar capital cap a aquestes destinacions perquè el nivell de rendibilitat i de guanys era realment molt superior al de les economies madures.

Sigui com sigui, l'impacte que tot plegat té a cada país està sent més aviat diferent. La Xina, per exemple, necessita un tractament a part. No només per les seves dimensions –1380 milions d'habitants– sinó també pel seu ritme. En vuit anys la Xina ha doblat el seu PIB, i el pes de l'economia xinesa en els BRIC és una vegada i mitja la suma dels altres. Jaume Giné, professor d'Esade Law School i exsecretari de Casa Àsia, adverteix que el gegant asiàtic és el país que ha provocat un impacte més gran en l'economia mundial, i interpreta que el seu alentiment és fruit d'un període de transició de model, “el d'una economia que donava prioritat a la inversió en el sector manufacturer en productes de poc valor per exportar, cap a un altre model en el qual es prioritzi el consum intern”.

La Xina s'enfronta, a més, a molts reptes, un d'ells, com recorda Joan Tristany, està relacionat amb la demografia. Arran de la política del fill únic, la seva estructura demogràfica té forma de rombe, és a dir, molta més població en edat activa i molt poca en el col·lectiu de passius, però a mesura que vagi envellint-se el gros de persones actives no tindran prou persones per fer funcionar el model econòmic que tenien. Per això s'ha decidit deixar de banda la política del fill únic. I l'altre problema és el del trasbals de població de la zona rural cap a la zona de la costa, on hi ha les mega ciutats. Per Tristany, la Xina es troba en una situació poc clara, però l'únic que té decidit és un canvi de model basat en un increment de la productivitat i no pas de la inversió.

Cal veure, però, de quina manera es du a terme aquesta transició. L'exsecretari de Casa Àsia considera que és un procés controlat, “fins i tot la desacceleració de l'economia està pivotada pel govern xinés, i la diferència amb les altres economies emergents és que, malgrat tot, continuarà creixent”, hi afegeix.

Però aquesta interpretació no la comparteixen altres experts, com ara el director d'economia internacional i de mercats financers del Banc Sabadell, que creu que era més fàcil que el partit comunista controlés tots els fils quan el model era una economia basada en les inversions productives i les exportacions. “El propi canvi de model suposa allunyar el govern del control total sobre l'economia”, afegeix Martrat. Joan Tristany tampoc creu que hi hagi un control exhaustiu de la transició , “és molt complex amb l'estructura que té la Xina”.

El que sembla evident és que el gegant asiàtic és un transatlàntic que serà lent i complex fer-lo moure sense que afecti la resta. Per això mateix Lladós es mostra especialment preocupat per la gestió de la política monetària que està fent darrerament. En 10 mesos han modificat sis cops el tipus d'interès, “aquí no hi ha al darrere una reserva federal en la qual es discuteixi perquè es fan les coses, sinó que senzillament es notifiquen”, diu. Així mateix, el mes d'agost hi va haver, a més, una devaluació del iuan que va tenir uns efectes immediats sobre les borses mundials, i arran del sotrac es va revisar a la baixa el creixement dels emergents en general. Per Martrat, és un exemple de la interdependència econòmica mundial.

A casa nostra aquesta connexió desperta inquietud perquè, en la mesura que els emergents tenen menys capacitat de compra, els països europeus que més exporten, és a dir Alemanya, se'n ressenten. Lladós explica que no és casualitat, doncs, que s'estiguin fent a tot arreu polítiques econòmiques molt laxes per aturar els efectes davant d'un procés d'alentiment de l'economia en general.

Ara bé, la Xina té capacitat per aguantar un alentiment, té moltes reserves, continua sent el primer posseïdor de dòlars per davant dels EUA, per això és molt important saber com aguanta l'increment previst dels tipus del dòlar. “Els valors de la Xina i la seva indústria continuaran com a tractor d'atracció de capital estranger; cada cop hi ha més domini de tecnologia i, a més, la proximitat amb el Japó en el tema de la robòtica industrial fa que hi hagi molts motius per invertir allà”, diu Llarch.

Així que el nou panorama és també una nova oportunitat de negoci per a les empreses exportadores. “Se'ns obre l'oportunitat de corregir la concentració de les nostres exportacions a la UE i l'Amèrica Llatina i mirar a l'Àsia i el Pacífic”, diu Giné. I es que, de fet, ara com ara l'economia catalana només ven allà un 5% del total de les seves exportacions “Ens preocupa més el no creixement dels desenvolupats. Un constipadet a França o a Alemanya té més efectes que una pulmonia a la Xina”, manifesta Tristany.