Economia

“Els espanyols farien boicot comercial a un estat català, però demà mateix ens en sortiríem sense ells”

Ha fet números i surten els comptes. Si demà mateix Catalunya fos un estat independent, la seva economia no només resistiria la separació de l’Estat espanyol, sinó que després d’un període d’adaptació es desenvoluparia encara més. Així ho assegura el catedràtic d’Economia de la UB i la UAB Jacint Ros Hombravella, autor del llibre Més val sols... La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya (Dèria editors, 2009).

Sense perdre de vista que un procés d’independència estaria condicionat a la viabilitat política, el marc jurídic i constitucional, la posició de la Unió Europea i el suport intern, aquest economista vinculat a ERC apel·la a la butxaca i al benestar dels catalans: “el catalanisme identitari està molt bé, però ens hem de preguntar si també en sortiríem ben parats des del punt de vista del nostre benestar. I la resposta és, clarament, sí”. Ros Hombravella fa anys que estudia si l’estructura econòmica del país seria prou sòlida per volar pel seu compte, però no ha estat fins ara que ha cregut necessari plasmar sobre el paper els arguments.

Amb una negociació pel nou model de finançament que augura “desastrosa”, l’autor es confessa “cansat de tanta pedagogia amb Espanya i esgotat de mantenir-hi relacions”. Apel·la a la demostració empírica de la viabilitat econòmica convençut que “arrossegaria moltes voluntats, també d’empresaris tradicionalment allunyats de la qüestió nacional i de gent immigrada que veuria en el seu benestar un motiu per a la separació”. Fet i fet, aquesta tesi entronca amb la del “catalanisme del benestar” defensat per Carod-Rovira i el “sobiranisme pragmàtic” de Joan Ridao.

En el marc d’un estat dins la UE, Ros Hombravella sosté que “Catalunya ja estaria preparada per iniciar ara un procés d’independència, que s’hauria de materialitzar en un termini de cinc anys, el 2014”. I assegura que “hi ha disponibilitat per part d’ERC, una part de CiU i una part d’ICV”. I com funcionaria l’economia l’endemà de la independència? L’autor explica que “es produirien alguns costos d’ajustament, perquè hi hauria una reacció espanyola brutal de boicot als nostres productes que ens obligaria a potenciar encara més les exportacions a d’altres països. Però demà mateix ens en sortiríem sense ells”. Per part de Catalunya, amb l’Estat espanyol es mantindrien les relacions comercials privades com amb qualsevol altre país de la UE.
 

Més val sola que mal acompanyada
Al llarg del llibre, Ros Hombravella desgrana els motius pels quals a Catalunya li aniria més bé si es desfés dels lligams polítics amb l’Estat espanyol. D’entrada, “ens estalviaríem la sangonera fiscal-financera del 10% del PIB, i només hauríem de dedicar a les noves despeses generades pel fet de ser un estat entre un 2% i un 3%, i no gastaríem ni un euro per al fons de desenvolupament per a Andalusia, Extremadura o les dues Castelles”. En segon lloc, l’autor es refereix als avantatges de tenir una política financera pròpia, que “fixaria més l’estalvi per invertir en les necessitats de l’economia catalana, sobretot per finançar la inversió empresarial”. Pel que fa a les relacions comercials, no perillarien en cap cas. Tenint en compte que la demanda interna de béns i serveis suposa el 40% del PIB, els mercats es mantindrien amb facilitat i s’eixamplarien potenciant les exportacions de béns i serveis d’alt valor afegit.

D’altra banda, l’estat català trencaria amb la dependència de la política econòmica dels governs de Madrid en l’àmbit laboral, industrial, fiscal o d’immigració, entre d’altres, i “es podrien adaptar les polítiques a les variants catalanes, que ara no es tenen en compte i ens acaben perjudicant en tot”.
Finalment, Ros Hombravella recorda que Catalunya s’estalviaria “altres sangoneres” a favor de l’Estat espanyol, com l’aportació del superàvit de l’aeroport del Prat a la caixa única d’AENA, la dilució dels diners catalans en jocs públics estatals com la Loteria Nacional o la Primitiva, i l’aportació neta catalana a la caixa de les assegurances socials espanyoles, que actualment representa el 0,5% del PIB català.
 

Ni concert ni Lofca
Pel que fa a les negociacions per a la revisió de la Lofca, el catedràtic d'Economia adverteix que “si acceptem aquest finançament, estarem fent un pas enrere en la independència molt important. Tenim un dèficit fiscal del 10% del nostre PIB, 19.000 milions d’euros, 1.200 milions o una mica més no resolen absolutament res i ens lliguem per més temps a la política econòmica espanyola”. El concert econòmic seria una “bona eina” per a Catalunya en un marc de relacions confederals amb l’Estat espanyol, però considera que “reivindicar-lo és senzillament perdre el temps, perquè l’Estat mai de la vida ens el donarà”.

Ros Hombravella presentarà Més val sols... La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya el proper 21 d’abril, acompanyat per l’expresident del Parlament i d’ERC Heribert Barrera, i amb pròleg de Josep Lluís Carod Rovira.

 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.