La CUP avalarà la consulta i combatrà les retallades
Fernàndez s'estrena a l'hemicicle i adverteix que és un error vincular el dret a decidir amb les tisorades
Proposa la desobediència i traslladar als bancs la pressió que s'aplica a la societat civil
Si dilluns passat van ser protagonistes per una manera de vestir poc habitual a l'hemicicle, els membres de la CUP van captar ahir l'interès de ses senyories pel discurs coherent i d'alt nivell polític del seu cap de llista. David Fernàndez es va estrenar al Parlament amb una intervenció per al record, que va començar amb referències al Tercer Món i que va acabar amb una crida a la dignitat. Pel mig, una allau de cites i referències històriques per argumentar les arrels profundament contestatàries d'una formació nova al Parlament, però no en la política. “Venim de lluny, i anem molt lluny encara”, va anunciar el portaveu del partit, convençut de l'error que suposa vincular dret a decidir amb les retallades, com interpreta que fan CiU i ERC en el pacte de governabilitat. “No posarem cap condició ni cap límit a l'autodeterminació, però exigim que tampoc ens en siguin posats a nosaltres”, va advertir. Fernàndez, que va retreure al govern haver anunciat la nova tanda de retallades per valor de 4.000 milions d'euros l'endemà de les eleccions, va resumir el seu esperit en una frase: “Mà estesa per a l'autodeterminació d'aquest poble, i el puny ben tancat contra les retallades i contra qualsevol agressió als drets socials o als serveis públics.”
“Hi ha alternatives”
Pel líder de la CUP, que es va definir com a anticapitalista, hi ha diverses alternatives a la política econòmica plantejada pel govern. “Els nostres adversaris són avui l'Estat espanyol i els mercats financers”, va dir. Per això les propostes passen per la desobediència al sostre de deute, o per anar a les entitats financeres i plantejar-los “el discurs d'emergència que s'aplica a les classes populars”. “Dir a La Caixa i a la resta d'entitats «posin dos mil milions sobre la taula, que el país està fotut»”, va exemplificar el líder de la CUP, defensor de la desobediència civil. “Em vaig negar a fer el servei militar obligatori; ho vam fer quaranta mil persones quan era un acte de desobediència a l'estat de dret, que va acabar eixamplant el dret a no aprendre a morir i a matar”, va afirmar el diputat, per qui el que és “impossible pot passar”.
El to de Fernàndez va ser calmat, i només es va encendre quan es va dirigir als membres del PP i de Ciutadans, als quals va qualificar com “la bancada de la por”, per retreure'ls la seva ofensiva contra la llengua catalana. “Els felicito perquè després de vint anys de guerra mediàtica, política i judicial contra la nostra llengua, han aconseguit que dotze famílies de cinquanta mil no vulguin estudiar en català”, va exclamar entre els aplaudiments de diputats de CiU i ERC.
Artur Mas va utilitzar un to cordial i respectuós en la rèplica al diputat de la CUP, amb el qual va admetre alguns punts de coincidència que no passen per la crítica a les economies socials de mercat “que han costat tant de construir, i que fins ara no han tingut cap alternativa vàlida. “Els agafo la mà estesa per l'autodeterminació, que no és poc”, va dir el president a Fernàndez, que va superar el seu debut amb nota.
