Jo també (em) pregunto

Soc un dels 429.000 espectadors que diumenge a la nit (i visca la reforma horària!) van mirar el Jo pregunto de TV3 i Catalunya Ràdio amb el president Puigdemont. I ja els avanço que a mi sí que em va agradar el format. Prefereixo que TV3 es trenqui les banyes i estreni aquest tipus de programes, per arriscats que siguin, que no pas que estreni programes com el que estrenarà avui TVE, El gran reto musical. Dit això, i dit que el principal mèrit aquí el té el president Puigdemont en haver acceptat anar-hi, perquè els riscos de perdre-hi alguna cosa probablement superaven els de guanyar-ne, no m'estic de fer-me jo també algunes preguntes que estaria bé que algú em/ens aclarís. Aquest és el nou format d'entrevista al president de la Generalitat i el veurem ara dos cops l'any? Si és així, com apuntava ahir algú, a mi em semblaria un error. Perquè el programa de diumenge pot ser molt entretingut i original, però em sembla que res pot substituir una bona entrevista. Són dues coses diferents. Em pregunto, i s'ho hauria de preguntar la Corpo, si el Jo pregunto no té més d'espectacle que d'entrevista. I posat a preguntar-me coses, com deien ahir alguns tertulians i molta gent la mateixa nit, em pregunto també si els qui preguntaven (valgui la redundància) representaven la majoria de la societat catalana. En alguns moments, pel to i per les formes, a mi em va semblar que no. No saber (per més que ho intuïssis) que entre els preguntadors hi havia gent de Societat Civil Catalana, un excap de llista d'IC i un membre del sindicat de metges, per esmentar-los uns quants exemples, em va semblar deshonest. No pas amb el president Puigdemont, que potser ho sabia, sinó amb l'audiència. Em pregunto també si la llargada innecessària de les preguntes no ho va fer poc àgil (tinc el record que el Tengo una pregunta para usted era molt més àgil) i, posats a fer, em pregunto sobretot si ara TV3 proposarà el mateix a Inés Arrimadas (i a la resta de líders, per què no) i si el to dels preguntadors i l'interrogatori serà el mateix. I pregunto què dirà ella. I si un cop dit que sí i anunciat, no farà com li va fer ahir a Mònica Terribas i ens deixarà plantats. No pas a ella, que també, sinó sobretot als oients, per qui va demostrar tenir molt poc respecte.