Opinió

Tribuna

Bumerang climàtic

El 25 de gener, Elsevier va publicar un article d’Alexander Koch i d’altres (Earth System impacts...) que posava de manifest, un cop més, com de sofisticadament interrelacionat és el nostre planeta. L’article analitza l’impacte de l’arribada dels europeus a Amèrica i l’enorme mortaldat de la població indígena que això va generar. Els autors situen la població d’Amèrica abans de l’arribada dels europeus en uns 60 milions d’habitants. Al cap de cent anys, la població indígena s’havia reduït un 90%.

La principal causa d’aquesta bocabadant despoblació, va ser tota la col·lecció de malalties contra les quals els euroasiàtics havien tingut segles per a desenvolupar-hi una certa resistència, però que eren completament desconegudes a Amèrica, i que els europeus varen encomanar als nadius sense cap altra acció que la de la seva mera presència física. Tota aquesta successió de malalties, desplegades en seqüència ràpida, varen comportar el col·lapse de societats senceres.

Amb aquesta despoblació, els supervivents es varen trobar que necessitaven molta menys terra de cultiu que abans. I els camps que ja no eren necessaris es varen abandonar, cosa que va permetre que la natura pogués reforestar-los ràpidament. Els investigadors conclouen que, en cent anys, es va reforestar un total d’uns 65 milions d’hectàrees (aproximadament la superfície total de França). Atès que la reforestació es promou com un dels mètodes preferits per a retirar CO2 de l’atmosfera, i així combatre l’escalfament global, aquesta descomunal tragèdia humana ens proporciona involuntàriament un experiment real sobre quina podria ser la seva efectivitat descarbonitzadora. Els autors estimen, i l’anàlisi de mostres de gel de l’Antàrtida ho corrobora, que tota aquesta desforestació va comportar una retirada d’unes 10 ppm (parts per milió) de CO2 de l’atmosfera. A tall de comparació, 10 ppm és la quantitat en què les emissions humanes d’avui dia augmenten el CO2 de l’atmosfera en quatre anys.

Aquesta reducció de CO2 de l’atmosfera, al seu torn, hauria comportat una reducció de les temperatures globals, tal com prediu la ciència ambiental, que, en arribar en un moment on la terra ja passava per una fase freda, va resultar en el que es coneix com la Petita Edat de Gel (PEG). Segons la NASA, la PEG va ocórrer entre el 1550 i el 1850, i va ser un període fred on, entre d’altres, es documenten repetides gelades del Tàmesi al seu pas per Londres; tempestes de neu a Lisboa i episodis de fam en diversos països europeus, en alguns dels quals va arribar a morir entre un 10% i un 30% de les seves respectives poblacions. Aquest darrer efecte, algú el podria interpretar com si la despoblació d’Amèrica a causa dels europeus hagués acabat viatjant de tornada a Europa, com un gegantí bumerang climàtic, per a tornar als europeus part de les misèries infligides.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.