Com que totes li ponen, Pedro Sánchez no pensa cedir res a Pablo Iglesias, la formació del qual aspira a menjar-se si no se’n surt amb la investidura. Conscient que aquell tsunami que ens havia anunciat Podem s’està reduint a l’històric paper d’Izquierda Unida, Iglesias vol ser al futur govern perquè sempre és més fàcil encarar l’aiguat sota cobert. Però Sánchez no té cap pressa a governar encara que s’ompli la boca del contrari. La prioritat és engolir. A Catalunya, governen junts dos partits que es volen menjar l’un a l’altre i que només estan pendents dels propers comicis. Es tracta de guanyar el relat a l’altre. Els governs ja no són l’important. Poden ser permanentment provisionals. No importa el ministre. Governa Sir Humphrey.