La millor aposta pel nostre futur comú Reforçar la cooperació territorial a Europa:

L’eliminació de les fronteres i el foment de la cooperació territorial entre els estats membres de la Unió Europea (UE) han estat i són sinònims d’integració i solidaritat. Des que es va crear fa més de 60 anys, la UE ha donat suport a aquests esforços guiada pels objectius d’aprofundir la cohesió territorial, lluitar contra les desigualtats regionals i obrir el mercat únic. Tanmateix, les càrregues administratives, la falta d’inversions i els esdeveniments polítics recents han impedit que s’aprofitin plenament les oportunitats que ofereix la cooperació territorial.

Atès que 150 milions de persones –el 30% de la població de la UE– viu en regions frontereres interiors, la cooperació entre territoris d’estats diferents –en àrees com el desenvolupament sostenible, el transport, la sanitat i la cultura– són vitals per a la integritat del mercat únic i la integració europea. Protegir, donar suport i invertir en la cooperació territorial no només beneficia les comunitats frontereres, sinó també el conjunt de la Unió. Gràcies a diverses polítiques i programes, com la cooperació territorial europea, la política de cohesió i els fons regionals, la UE ha donat suport a la cooperació transfronterera des de fa trenta anys.

Sens dubte, tant les euroregions com les agrupacions europees de cooperació territorial (AECT) –gràcies a les quals dues o més regions de diferents estats membres de la UE col·laboren en àrees on comparteixen interessos econòmics, socials, culturals i polítics– han tingut un paper especialment important en l’aprofundiment de la integració europea.

Quan només falten unes hores perquè la ciutat de Palma aculli la trobada anual de la Plataforma de les AECT, cal fer esment de l’Euroregió Pirineus Mediterrània com un cas exemplar de cooperació territorial a Europa. Creada a l’octubre del 2004, l’euroregió desenvolupa projectes de cooperació entre Catalunya, les Illes Balears i Occitània i permet revitalitzar una identitat política i cultural compartida. Una euroregió que ha permès posar en marxa, per exemple, el guardonat Hospital de Cerdanya, ubicat a la frontera pirinenca i lloat com a primer hospital transfronterer d’Europa.

Els ciutadans de les regions frontereres interiors de la Unió Europea són diversos lingüísticament i cultural, però, amb molta freqüència, comparteixen obstacles similars a l’hora d’assolir un desenvolupament econòmic i social. Les diferències de competències, estructura i legislació entre les regions frontereres han frenat moltes oportunitats de cooperació i desenvolupament. Recentment, la Comissió Europea ha assenyalat que, si s’eliminessin completament les barreres transfrontereres, el PIB augmentaria d’un 8%. El futur de la cooperació territorial ha de seguir assolint fites, com, per exemple, la reducció dels tràmits burocràtics. De la mateixa manera, també ha d’evitar noves traves, com podria ser la introducció de criteris relacionats amb la densitat de població en els territoris fronterers a l’hora de considerar l’accés als fons europeus.

Però el futur de la cooperació territorial també ha de ser impulsat per nous instruments. És per això que donem suport a la proposta de la Comissió Europea per desenvolupar un nou Mecanisme Transfronterer Europeu, mitjançant el qual dues o més autoritats locals o regionals puguin signar acords i endegar projectes comuns que abracin territoris fronterers tot donant la possibilitat a les regions involucrades d’assimilar la legislació d’un altre estat membre. Sens dubte, aquestes mesures de suport a la cooperació regional, territorial, transnacional i transfronterera han de ser una prioritat per al nou Parlament Europeu i la nova Comissió. També és evident que, perquè la cooperació transfronterera sigui un èxit, cal que les regions tinguin la possibilitat de desenvolupar els seus propis programes i prendre decisions per si mateixes.

A banda de la voluntat política necessària i d’una reducció de les càrregues administratives, la cooperació territorial necessita inversions per reeixir. En el marc de l’actual pressupost de la UE (2014-2020), s’hauran invertit, en cooperació interregional, al voltant de 10.000 milions d’euros del fons de la política de cohesió, 6.800 dels quals s’hauran destinat a regions transfrontereres. Retallar els fons de cohesió destinats a la cooperació territorial d’un 2,75% a un 2,5%, com s’ha proposat en més d’una ocasió, podria soscavar els esforços desplegats fins ara i els resultats obtinguts en relació al desenvolupament econòmic i la solidaritat territorial europea.

Amb l’entrada en funcions del nou Parlament Europeu i la nova Comissió, la Unió Europea ha de concentrar tots els esforços a impulsar la solidaritat i a reforçar la integració. Si volem que la UE apaivagui el populisme i doni resposta a nous desafiaments com la globalització, les desigualtats, les migracions i el canvi climàtic, hem de seguir sumant esforços per maximitzar el potencial que ofereix la cooperació territorial i convertir les nostres regions en els motors que impulsin un creixement sostenible que beneficiï tots els ciutadans de tots els racons del nostre continent.