Opinió

LA GALERIA

L’àngel necessita atenció

El monument més emblemàtic dels lloretencs està molt deteriorat

L’any passat es va celebrar el centenari de la mort de l’escriptora feminista Dolors Monserdà i Vidal, relacionada amb el santuari de la Mare de Déu de Gràcia i el monument anomenat “l’Àngel” de Lloret. Per aquesta raó, el Club Marina Casinet va emparaular una conferència sobre la seva vida i obra a la també escriptora Marta Pessarrodona, esdeveniment que la pandèmia ha impedit, de moment. Dolors Monserdà era sogra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, autor d’un parell de creus de terme i de la capelleta de la mare de Déu, modernistes, situades anant cap al santuari esmentat. També era germana del pintor Enric Monserdà, que va decorar el santuari en la restauració de 1898 i que també projectà i dirigí el monument de l’Àngel, inaugurat el 1904, situat dalt d’un turó, a mig camí de l’ermita. Està coronat per la figura d’un àngel –d’aquí el nom– amb les ales esteses, que assenyala amb la mà dreta el santuari dedicat a la mare de Déu de Gràcia, advocació que també presideix un dels relleus de pedra del mateix monument, al cantó de migdia, sota del qual figura l’efígie modelada en bronze per Eusebi Arnau de Mossèn Cinto Verdaguer, a qui implícitament es va dedicar el monument. Al costat contrari hi ha un relleu dedicat a sant Pere, perquè el santuari és conegut també amb el nom de Sant Pere del Bosc. Precisament al peu de la testa del sant hi figuren uns versos de la poetessa Dolors Monserdà. És trist que, just en aquests moments en què el record de l’escriptora ens trasllada a aquesta contrada, molt visitada pels que van a passeig, hi trobem un indret mal cuidat i amb el monument més emblemàtic dels lloretencs, que demana una restauració urgent, molt deteriorat. És evident que s’alça en terreny de propietat privada, però hauria de trobar-se una solució via conveni –si els propietaris no se’n poden fer càrrec del tot– amb l’Ajuntament i poder recuperar-lo abans que acabin de caure totes les plomes metàl·liques de les seves ales i altres parts de l’escultura. També seria un bon moment per refer els parterres del voltant i desbrossar-los. Igualment, sabem que en el santuari s’ha desprès alguna de les pintures precisament d’Enric Monserdà. En aquest cas no deuria ser tan onerós recol·locar-la. L’antic asil que hi havia entorn del santuari és avui un hotel de luxe. A l’altre costat hi ha un prestigiós restaurant. L’art també ajuda a portar visitants als llocs ben cuidats. Turisme i cultura van de bracet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.