Borsa de lloguer social

Faig aquest escrit per expressar el meu cas i la meva percepció de desprotecció i d’abandonament com a propietària d’un pis a lloguer. L’accés a l’habitatge és un dret d’accés difícil per a moltes persones i afortunadament hi ha infraestructures públiques que vetllen per facilitar-ho i fan una gran i necessària feina pel benestar social. Tinc un pis en propietat a Centelles que fa més de deu anys que llogo a través del servei de la borsa d’habitatge del Consell Comarcal d’Osona i la meva valoració general d’aquests anys ha estat positiva i per això he utilitzat aquest recurs públic de manera continuada, on hi ha hagut múltiples inquilins, i sempre m’havia sentit segura i amb suport; aquest era el principal motiu pel qual llogava el meu pis per via pública. Amb l’avalloguer, el servei jurídic i la mediació del Consell Comarcal jo em creia protegida; ara ja no. Uns llogaters van marxar deixant deutes i com que la legalitat només demana un mes de fiança, no va haver-n’hi prou per cobrir-los. El cas és que els llogaters no han complert la seva responsabilitat. He fet una reclamació al Consell i m’han respost que els sap greu i no ho dubto, però jo m’he quedat sola amb el deute.

Actualment, per al que lloga, la borsa del Consell és una opció molt avantatjosa en comparació amb el lloguer privat. Però com a propietària, m’he trobat amb un buit quan el llogater ha marxat deixant deutes que superen la fiança. Com a suggeriment a qui el vulgui rebre, si es vol promocionar l’accés a l’habitatge cal protegir més els propietaris i que no tinguin por d’oferir els seus pisos per llogar. Tots hi podríem sortir guanyant si estem a la altura, propietaris, llogaters i gestors públics.